emboscall

 

 

Montserrat Mas ha publicat i estrenat, entre d’altres obres, Cor (2000) i Les ales de la papallona (2003), a les quals Fàbrica de núvies aporta, en traslladar explícitament allò personal i singular al que és compartit per tot un grup humà, tant en el present com en la història, la dimensió de la crítica social, i el compromís que això comporta.

 

A Fàbrica de núvies Montserrat Mas s’endinsa en les contradiccions entre les imposicions socials que han marcat el destí de les dones i els seus desigs i expectatives. Vestides de núvia, el dia de l’última emprova del vestit blanc, tres dones joves, que pertanyen a tres generacions d’una mateixa família, s’enfronten successivament a una decisió que ha de transformar la seva vida. Així es va desvetllant un món d’ambigüitats i frustracions, transmès de mares a filles, fet a partir d’amor, desig, renúncies, rebel·lies i submissió.

 

Com és característic en les obres de Montserrat Mas, a Fàbrica de núvies hi ha un ús molt auster dels elements escènics i una depuració –gairebé sublimació– de l’acció. Aquest aparent minimalisme, però, té com a contrapunt un rerefons iconogràfic molt poderós que evoca, paradoxalment, el barroc. De la mateixa manera, la trama, reduïda al mínim, feta d’el·lipsis i superposicions, es resol en moments d’un dramatisme tan punyent que poden trasbalsar el lector / espectador. Quedeu avisats.