logo emboscall fons color
emboscall

e-mail:

emboscall@emboscall.com

 

 

 

 

 

Inici
Llibres en pdf
e-llibres
bloc
facebook
autors

 

NOTÍCIA D'ANTONI ROTLLANT

Antoni Rotllant (Sant Hilari Sacalm, 1911) ha vessat la seva intensa experiència vital en una trilogia, el primer volum de la qual ha aparegut recentment. Així, ¿La revolución devora al revolucionario? és un llibre escrit amb el cor, clarament autobiogràfic, encara que no només això, i plenament actual perquè ens mostra la condició humana en la seva dimensió temporal, certament emmarcada en un moment històric transcendental del segle XX. Els dubtes, les reaccions, les actituds... que ens presenta en aquesta obra són els que continuem tenint avui davant d'un seguit de peripècies a què ens fa afrontar la vida. Per tant, no és un llibre erudit, arqueològic, sinó viu, i de les experiències que ens narra en podem treure molts ensenyaments.

També convé llegir-lo perquè en un moment en què es vol donar per definitiva la versió "oficial" de la història que sempre escriuen els vencedors, la lectura d'obres com aquesta pot ajudar-nos a confrontar aquestes versions amb les d'aquells que varen protagonitzar de debò els fets i tenen la capacitat i la voluntat d'explicar-nos-ho.

És un llibre que conté una quantitat considerable de referències sociològiques, de reflexions filosòfiques i un considerable bagatge literari. Però, sobretot, aquest llibre està farcit d'una filosofia idealista i combativa sempre temperada per un gran sentit comú; frases com "No prenguis el sol a ningú, ja que només n'hi ha un i és de tothom" fan evidents els ideals que guiaven aquells lluitadors: generositat, fraternitat i solidaritat.

És també un document preciós per conèixer una època que sembla més llunyana del que realment és. El llibre avança intercalant i relacionant les vivències d'un home i d'una gent que viuen en un racó de món com les Guilleries, amb els grans fets històrics, la Dictadura de Primo de Rivera i les guerres del Marroc, el nazisme, el feixisme, l'estalinisme, la República, i com ells pateixen les conseqüències del que es decideix a milers de quilòmetres, però no s'hi resignen, i per tant esdevenen protagonistes actius de la Història.
Augmenta el realisme del llibre el fet que, malgrat que sigui escrit en castellà, es nota que és pensat en català i hi anem trobant frases i expressions tan genuïnes com: "cara de manzanas agrias", "bien de Dios", "les cogió con los meados en el vientre", "la crema de iglesias", "pegarles fuego son higos de otro cesto"...


Aquest llibre, a més, aconsegueix transmetre'ns tota l'emoció dels moments viscuts amb pàgines plenes de tensió narrativa com les que ens parlen del Corn de la Revolució, que cridava al poble de Sant Hilari a la revolta des de temps immemorials quan es trepitjaven els seus drets (l'enfrontament entre el poble i la Guàrdia Civil quan se'ls vol obligar a treballar de franc en la construcció de la carretera de Sant Hilari a Vic és explicat amb una tensió creixent com no ho faria pas millor un escriptor de novel·la d'acció).

Hi veiem les esperances d'uns homes en poder canviar un món que els maltractava des de feia generacions i com no esperen pas que ningú els digui què han de fer, sinó que són capaços d'associar-se, de formar cooperatives... També se'ns explica magistralment com la proclamació de la República el 1931 va despertar grans esperances entre el poble treballador però com es varen desencisar quan comprovaren que els enemics de la República s'infiltraren en llocs clau i com els republicans il·lustrats queien en la vacil·lació i no estaven preparats per afrontar situacions tan radicalitzades com les de la societat dels anys 30. Hi veiem també la traïció del que ell en diu "la quinta columna", és a dir, els comunistes estalinistes del PSUC i el PCE que, com tantes vegades en el S. XX, es convertiren en l'avantguarda de la contrarevolució i dirigiren les armes contra els revolucionaris de la CNT, anarquistes, i els del POUM, en els fets de maig de 1937, molt ben explicats i amb els quals acaba aquest primer volum.

Aquells homes foren derrotats militarment per l'aliança Franco-Hitler-Mussolini, per la covardia dels anomenats "demòcrates" i per la traïció dels estalinistes, però no humanament, com n'és una prova Antoni Rotllant, ja que la lluita permanent per un Ideal, les inquietuds, la barreja de reflexió-acció -muntar cooperatives, col·lectivitzacions...-, l'aspecte constructiu de la revolució, els ha mantingut vius, actius.

A homes com ell, amb una curiositat insaciable per saber, per entendre el món, amb un amor per la natura i per la cultura, que els converteix en uns precursors dels moviments més nous com l'ecologisme o el pacifisme, a gent així la revolució no els devora perquè no renunciaran mai a les pròpies idees.

Perquè, després de la imposició d'un capitalisme salvatge, de la caiguda de la URSS i el seu socialisme "irreal", del mur de Berlín... què ens queda? El pensament lliure (el lliure pensament) precisament la base del moviment llibertari, un moviment que han volgut enterrar moltes vegades però que, amb un nom o altre, ressorgeix sempre perquè respon als anhels més nobles de l'ésser humà.

Ja que tal com es pregunta l'autor en un moment del llibre: "pot viure un humà sense ideals, sense la dosi d'utopia que vesteix d'esperança l'existir?"

Joan Brugués (Vic)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ANTONI ROTLLANT

Antoni Rotllant

En Ton Carboner, mot pel qual se'l conegué arreu, va néixer a Sant Hilari Sacalm l'any 1911. Des de molt jove va exercir l'ofici del seu pare i del seu avi i va participar activament en els moviments socials de l'època.

De formació llibertària com molts roders, carboners i bosquerols, va haver de marxar fora del poble durant la República i la guerra degut al boicot de propietaris i capellans a donar-los feina. Ja durant la guerra és nomenat President del Comitè Antifeixista de Sant Feliu de Buixalleu i no accepta l'alcaldia que li ofereixen. Després s'allista voluntari al front, on cau presoner. Durant nou anys recorre el calvari de presons espanyoles, fins que aconsegueix escapolir-se enmig de les bales de la guàrdia civil. Ja a l'exili coneix la seva companya, la Pepita, que li donarà classes i li descobrirà la literatura espanyola i francesa i que l'empenyerà a escriure les seves vivències en cinc manuscrits, el primer dels quals és ¿La revolución devora al revolucionario?.

També és autor d'Un gra de sorra a les Guilleries, treball premiat i publicat a la revista "L'Avenç". També va col·laborar en les revistes locals ("Terra" i "Temps") i comarcals ("La Marxa").

Va morir del 9 d'abril de 2006 a Morellàs i les Illes (el Vallespir).

OBRES D'ANTONI ROTLLANT PUBLICADES PER EMBOSCALL

¿La revolución devora al revolucionario?

Mnemosine, 7

Disponible en format digital obert:

PDF (on-line)

EPUB (descàrrega, per més informació seguiu l'enllaç e-llibres)

Los cuervos fetejaron la victoria

Mnemosine, 11

 

 

 

Cuarenta años después

Mnemosine, 18