Lluís Serrano (Sant Hilari Sacalm, 1946)
Estudis de Batxillerat a Vic, on coincideix amb Anton Carrera. Guanya el primer premi en el XX Certamen Literari Escolar de Sant Tomàs l'any 1962 (foto). Realitza estudis universitaris a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial. Premi Viola als primers Jocs Florals Universitaris 1967 organitzats a la Facultat de Dret amb "Vent de primavera", (posteriorment recollit en el llibre Roba estesa). Ha col·laborat en publicacions locals com Lliroia, Programa de Festa Major, Butlletí Informatiu, Terra, Temps, A raig! i en alguna altra. La seva obra, a més, s'ha dispersat en incomptables poemes escrits i lliurats amb motiu d'esdeveniments assenyalats, per peticions expresses, i altres confegits en moments puntuals, dels quals no se'n conserva còpia.
Organitzador dels recitals primer aPlec pOètic dE Sant hIlari sacAlm (1997), Un pou de poesia (1997), Fira poètica Serrallonga (1999), Poesia eròtica (2000). A més, ha participat en nombrosos recitals arreu i fora del nostre país.
Treballa a l'empresa familiar d'artesania en fusta.
La seva obra publicada comprèn els llibres Roba estesa (Barcelona: Columna, 1995) i Breviari (Vic: Emboscall, 1999), Foc de ponent (2002) i Cuques de llum (2005); ha col·laborat en els llibres col·lectius Poemes per a un somriure (Vic: Gràfiques Diac, 1998) i Homenatge poètic a Fina Duran (Sant Hilari Sacalm: Col·lectiu d'autors, 2002).

Amb Foc de ponent el poeta resta fidel a la seva manera d'entendre l'escriptura: la transmissió immediata de les emocions de la vida, dels afectes que remouen les arrels més fondes, dels actes, en definitiva, que, malgrat la seva aparent senzillesa quotidiana, ens commouen i ens desvetllen. Una generosa vocació comunicativa que, ara, en la plena maduresa de la vida, s'enfronta a l'ocàs, i, davant l'enlluernador ressol del crepuscle, entona un cant d'amor a la vida, enfosquit a voltes per la por o el dubte, però que es redreça sempre amb renovada força.