Conegut sobretot com autor de novel·les juvenils -Una setmana de bòlit (1992), Estiu roig (1996) i Carnaval al·lucinant (1998)-, Miquel Vilardell és també autor d’una important obra narrativa, de la qual n’ha publicat, fins ara, la novel·la Els expulsats de la nit (1999), on realitza un exercici eminentment formal i se situa, així, en un corrent que ha caracteritzat, d’ençà de Joyce, bona part de la novel·lística del segle XX. Un escriptor entestat en realitzar l’obra mestra absoluta, aquella en què creació i destrucció esdevenen termes intercanviables; un matrimoni amb dos fills conduint, de nit i amb boira, per una carretera nevada; una dona que contempla els preparatius per al seu enterrament mentre, paralitzada, es veu incapaç de fer entendre als seus parents que encara no és morta; un vell i ric propietari que s’ha enamorat de la bagassa del poble i ha buidat la caixa per fugir amb ella; un guàrdia municipal a qui tothom utilitza com vol... Heus aquí alguns dels personatges d’una novel·la que, pel seu agosarat plantejament, navega a contracorrent en el procel·lós mar de la novel·lística catalana.