curs de cultura i llemgua ibèrica



	FREDERIC SANTAEULÀRIA (AUTOR) IBERS: ETNOS, CULTURA, LLENGUA I SEXUALITAT CURS DE CULTURA I LLENGUA IBÈRICA GUIA DIDÀCTICA nivells 1 i 2 MODALITATS del CURS: LLIURE, A DISTÀNCIA, PRESENCIAL, GRUPS DE RECERCA i cursos intensius.
	GRUP de CULTURA i LLENGUA IBÈRICA dedicat als estudis permanents, la recerca i l'ensenyament continuat sobre l'IBERISME i la seva divulgació Activitats que es desenvolupen: -Curs pluridisciplinari de Cultura i Llengua Ibèrica. -Llengua celtibèrica. -Tallers de Cultura i Llengua Ibèrica. -Conferències, reunions, tertúlies i tallers d'escriptura. -Audiovisuals i sortides guiades sobre iberisme. -Web "amics dels ibers" a www.ibers.org Desenvolupat per iberistes experts en la matèria: Cap d'estudis: Frederic Santaeulària Relacions públiques, web i moderador: Josep Colobrant Coordinador: Cèlia Escudé Col·laboradors: En filologia: Jordi Roca En ceràmica: Albert Motis En toponímia: Antoni Jaquemot ÍNDEX NIVELL 1 Presentació i Objectius Lloc i adreces Qüestions d'ordre intern pel bon seguiment del curs Altres recomanacions Nivell Tutories Dinar - tertúlia Continguts Altres activitats Programa Material Llibres base del curs Altres activitats complementàries i treballs Diploma Matrícula - Inscripció Audiovisuals del curs Tallers Seguiment del curs a distància i lliure Abreviacions Visites a poblats i museus Un sistema lògic per compaginar la lectura del llibre base amb els apunts Resum pel seguiment del curs, conceptes a Internet, nous lèxics, etc Final de curs. Excursió a un poblat o museu Organització i informació ÍNDEX nivell 2 Presentació i objectius Nivell 2 Calendari Programa Exercicis i Treball de curs Bibliografia Bibliografia mínima per cada taller Diploma Audiovisuals del nivell 2 Conceptes interessants sobre iberisme localitzables en els "buscadors" d'Internet EXERCICIS DE CURS. Nivell 2 NOUS LÈXICS IBERS MAPES I IL·LUSTRACIONS






		Mapes peninsulars segons Heròdot d'Halicarnàs i Scymno de Chias, s. V aC, i de l'època Wisigoda (261 _ 725 dC aprox.), en què es recupera el nom d'Ibèria en els territoris catalans actuals, iniciant-se una època de total autonomia per l'antiga i preromana Ibèria genuïna, dins del conjunt del Regne Visigot.



	Aprèn al teu propi ritme amb el suport de l'equip especialitzat. Totalment gratuït i obert a tothom És l'únic curs que es fa sobre iberisme. Es reivindica l'iber com a primera llengua de substrat del català. L'iber és una llengua pre-llatina, no indoeuropea ni semita. Llengua pre-indoeuropea que té escriptura pròpia. La cultura i la llengua ibèrica no es mereixen que siguem analfabets en tot el referent al primer substrat del català.



	NIVELL 1 PRESENTACIÓ I OBJECTIUS La temàtica general consistirà en treballar l'entorn cultural pre-ibèric peninsular i la formació de les diferents cultures pre-ibèriques coetànies, així com les llengües del seu entorn abans de l'arribada de celtes, grecs, fenicis o romans, tot donant unes referències prèvies sobre les altres llengües de les famílies indoeuropea i "no indoeuropea", el púnic-tartessi, el celtibèric, el celta i el grec, el llatí o el jònic, per una millor comprensió del tema, fins arribar de ple als aspectes culturals i lingüístics ibers. A partir de la visió arqueològica i antropològica, hi afegim les qüestions mèdiques, sempre considerant el món iber genuí, abans de la constitució dels diferents elements que han volgut convertir aquesta cultura pròpia i genuïna dels Països Catalans Continentals, en la cultura de tota la península, aprofitant la creació de la Hispània romana, però obviant la recuperació del nom d'Ibèria i dels seus drets i llibertats durant el domini i la monarquia visigòtica (Anys 261 al 725 dC aproximadament). L'objectiu del curs és reivindicar la realitat històrica: l'iber, primera llengua de substrat del català. El curs comença el mes d'octubre i acaba a l'abril. Està dividit en un acte de presentació i entrega de material i 7 tallers mensuals, amb espai de temps suficient entre taller i taller per poder treballar la temàtica personalment. Es fan sempre en dissabte, a partir de 2/4 d'11 (10.30) del matí. Abans, alguns ens trobem en el "punt de trobada" pel cafè. El curs es pot fer també a distància i lliure o com a intensiu, seguint els continguts de la present guia. Un cop cursats els dos nivells es pot participar en els Grups de Recerca, tertúlies, trobades i tallers. Cal demanar el calendari al començ de cada curs. A Internet el podeu trobar a la web i a l'agenda Cultural de l'Ajuntament. En acabar cada taller, tothom qui ho desitgi, pot venir als dinars-tertúlia (Veure full calendari).



	A cada taller es lliuren uns fulls de taller amb indicacions sobre els mateixos i sobre la bibliografia a fi de que els que cursin els estudis esmentats, puguin treballar a casa fins el següent taller. El curs es complementa amb projeccions de diapositives, vídeos i llistats de bibliografia. Tenim a disposició dels interessats uns apunts i un quadernet, que son opcionals. El desenvolupament de les sessions es fa en base a les aportacions de tot el grup participant, organitzant-se les classes com a tertúlia-col·loqui, controlades i dirigides per l'equip responsable i el seu moderador. El curs està estructurat des dels aspectes culturals, lingüístics i aquells que tracten sobre la mort i la violència entre els ibers: la salut, la malaltia, les diferents maneres de morir, els rituals, la religió o les divinitats. Els tallers també us oferiran uns coneixements bàsics sobre l'escriptura ibèrica, la transliteració, la transcripció, la segmentació i el seu possible desxiframent. Es presentaran uns mètodes per treballar-la pensats per orientar, donar recursos i tècniques, obrir nous camps d'experimentació o, senzillament, per iniciar en l'escriptura a totes aquelles persones que volen explorar l'iber i establir opinions crítiques sobre els texts que ja es coneixen. En quant al desxiframent de la llengua ibèrica i el seu alfabet, partim de la línia basco-iberista d'Émile Hübner i els seus continuadors, adoptant en les tècniques, la gramàtica i la analítica, les formes dels autors actuals que el segueixen a ell com Roman del Cerro, Jorge Alonso o altres que com Jurgen Untermann en fan referència obligada al seguir el primer llistat d'inscripcions o MLI d'Hübner, el tema de les falsificacions espanyoles o el de la Pedra Rosetta iber (PRI), descoberta per Hübner.



	ADRECES i TELÈFONS Tel. i mail del curs: 937804245: Cèlia Escudé. e-mail: celia.escude@telefonica.net 609 79 31 14: Josep Colobrant Coordinadora del curs i tallers: Cèlia Escudé, Tel. 93 780 42 45 celia.escude@telefonica.net Relacions públiques, web i moderador: Josep Colobrant Més informació: a l'agenda Cultural de l'IMCET tel. 93.739.74.00, i al Diari de Terrassa (agenda i seccions culturals).



		Forn iber de Can Parellada (Terrassa)



	QÜESTIONS D'ORDRE INTERN PEL BON SEGUIMENT DEL CURS -Es demana màxima puntualitat als tallers. -Cada participant pot anar desenvolupant el seu projecte personal amb l'ajuda dels responsables i la possibilitat d'exposar-lo a fi de curs o de ser publicat. -A cada taller s'expliquen els temes principals del programa. -Al arribar demaneu els apunts-addendes, el full calendari, el quadernet, els fulletons per visitar museus i els fulls de taller. ALTRES RECOMANACIONS Seria interessant que els inscrits, pel seu compte, poguessin visitar la part ibèrica d'algun Museu, els forns ibèrics del jardí del Castell de Terrassa, l'antiga ubicació ibèrica del forn a la carretera de Castellar, el lloc de la xemeneia i bòvila desaparegudes, la torre quadrada a l'interior de la casa denominada per aquest motiu "de la Torre de Mossèn Doms" o Homs i les altres torres documentades en aquest entorn, així com el Museu Arqueològic de Barcelona (Carrer Lleida), el poblat de Calafell, el d'Ullastret, etc. A més de la bibliografia recomanada per cada taller i de la particular de cada llibre o autor, per informació i per resoldre dubtes cal consultar llibres que es poden trobar a les biblioteques. A la biblioteca de Terrassa hi ha també un llibre molt recomanable titulat El llibre dels ibers. Ed. Mèdol. Any 2000, també Los Íberos de Arribas, un vídeo sobre els ibers, Història peninsular o d' Espanya... A les enciclopèdies o per Internet, es poden buscar tota mena de conceptes que vulguem localitzar com per exemple: iber, Ibèria Oriental, llengua gòtica, dominació bizantina, llengües abasgoguerketes, monarquia visigòtica, euskera, el jònic, efesi, foci, llengua homèrica, seques o monedes ibèriques, el mite de Tartessos i el mite galaic/irlandès.....adoptat a Galícia i després a Andalusia, etc. A les biblioteques teniu servei de préstec.



	NIVELL No és necessari cap nivell especial, però sempre és interessant revisar prèviament i abans de començar el curs, els coneixements bàsics sobre la prehistòria peninsular, la història, alguns de lingüística, etc. per una millor comprensió del curs. TUTORIES De 10:15 a 11:00 i al acabar les sessions, es poden fer consultes a nivell personal o realitzar tutories amb els responsables del curs. També per e-mail o per correu postal. PUNT DE TROBADA-CAFÈ i DINARS-TERTÚLIA IBERS Abans dels tallers alguns ens trobem pel cafè i al acabar els tallers, cap a les dues de la tarda, amb els que ho desitgen, dinem en un restaurant cèntric, amb menú de tipus econòmic. Consultar en el full calendari adreces i telèfons. Hi podeu venir amb amics i familiars interessats en el tema iber. CONTINGUTS -La temàtica general està basada en la situació peninsular i mediterrània, tan geogràfica com històrica i política de les èpoques pre-ibèriques, l'Edat del Ferro o ibèrica genuïna, territoris, llengua, escriptura.... i en la etapa final o del post-iberisme a partir del domini cartaginès i romà, sense obviar l'arribada de pobles celtes-gals, jònics-grecs, libi-fenicis i altres. -Especial importància tindrà la divisió peninsular preibèrica en territoris i llengües indoeuropees i "no indoeuropees", el Neolític iber diferenciat i avançat al de la resta peninsular, l'entrada a la Història dels territoris ibers genuïns abans de l'arribada dels romans, les llengües escrites en el segle VI aC en els territoris ibers de Catalunya, Andorra, la Vall d'Aran, la Catalunya Nord actual i els Països Valencians i les poblacions àgrafes de la resta peninsular i Europa, deixant constància de les llengües ibèriques vives de la Ibèria Oriental (Geòrgia transcaucàsica), l'Euskera o Neoiber, i altres de peninsulars com el celtibèric, amb la utilització tardana de l'alfabet dels ibers. Veurem el púnic_tartessi del sud andalús o el celta de Gibraltar, Sierra Morena i la resta de la Cèltica espanyola, així com tots els aspectes culturals d'aquestes cultures peninsulars i el referent als aspectes mèdics-antropològics sobre l'arqueologia de la mort.



	-Primer establim un gran apartat temàtic relatiu a qüestions que cal esmentar per comprendre millor el tema ibèric genuí, que es completa amb uns apartats dedicats específicament a la cultura, la llengua i l'escriptura, així com a aspectes referents a la Paleopatologia, la religió, les divinitats, les aigües, les menges (especialment treballades durant els dinars), etc. ALTRES ACTIVITATS Durant el curs també es fan altres activitats i conferències en diferents poblacions, centres i entitats a les que hi sou també convidats. Oportunament us comunicarem data hora i lloc de celebració per facilitar-vos-en l'assistència. Algunes ja habituals es fan a l'Associació de Psicoestètica de Barcelona, a l'Ajuntament de Planoles, Albelda, Lloret o Badalona. Centres cívics de Terrassa, Temple Romà de Vic, Museu de Malla, Centre Excursionista de Terrassa, etc. PROGRAMA Els temes del present programa corresponen al treball personal a desenvolupar per cada alumna-e, preferiblement abans de cada taller. Durant el taller es fa només una revisió general dels temes més dificultosos. A.- Divisió peninsular territorial i lingüística en èpoques pre-ibèriques, ibèrica i romana. Els indoeuropeus. Llengües indoeuropees. La llengua Alteuropaïsch, l'Hati, les llengües a/o i les indoeuropees no celtes. La divisió peninsular visigòtica. Continuïtat de la Ibèria Occidental genuïna amb els visigots (261 al 725 dC aprox.).



	Ibèria occ., la Cèltica, la Celtibèria, la Cartaginesa i la Bètica. Span-hispània i els ibers hel·lenitzats i romanitzats. El sud semita orientalitzant, tartessi-púnic o libi-fenici. El fet diferencial català des dels ibers. Les diferents cultures mediterrànies i els ibers. Els ligurs. La Ibèria oriental transcaucàsica. La dominació romana. El post-iberisme. B.- Les llengües NO indoeuropees. La llengua ibèrica escrita i les altres peninsulars i les de la resta d'Europa àgrafes. Llengües celtes insulars i peninsulars. Llengües sense alfabet. Interpretació de la llengua ibèrica, mètodes, filum i qüestions. Desxiframent. Glossari. Nous lèxics. L'euskera o neoiber, els seus dialectes i l'euskera batua. El celta, el celtibèric i el púnic-tartessi. El cilbiceno, el bàstul-turdetà. La primera llengua de substrat del català. El llatí i les llengües de l'entorn jònic-grec homèric i cretenc o samien. C.- Contínuum cultural i humà des del neolític iber. Visió general de la cultura urbana dels ibers. Cultura ibèrica i identitat catalana. Vies de comunicació, espais fronterers, comarques, punts de pont i de contacte. El Neolític iber no forma part del de la resta peninsular que és posterior. Del Camí d'Anníbal a la Via Augusta passant per la Via Heraklea, de nord a sud. Poblats ibers durant la construcció del nou tram i iberització cap a la meseta sud i la Bètica. D.- a) Els aspectes violents des de la visió antropològica i mèdica en determinades qüestions culturals. Arqueologia de la mort, termalisme, malaltia i teràpia. Enclavats, caps tallats, trepanació, mans tallades i sacrifici. Enterraments infantils. Rites. Enterraments d'inhumació, de fossa, cremació i incineració. Osseres per ossos i urnes per la cendra.



	b) Aspectes lingüístics i gramaticals de la llengua ibèrica. Mètodes per comparació, analogia, semblances i diferències, comparatius, els referencials com a mètode de comprovació i altres. Pràctica: Mètodes i alfabets. Construcció d'un escrit experimental. c) El mite de Tartessos i el seu límit territorial fixat per Rufus Festus Avienus a Carthago Nova (Cartagena). Orígens literaris del mite, llocs de pervivència, trasllat geogràfic del mite irlandès a Galícia i la nova reinstauració del mite celta a Andalusia. E.- Revisió general, intervencions dels alumnes i recorregut audiovisual per diferents poblats ibers. La Toponímia iber. Presentació de treballs i exercicis nivell 2. . F.- Sortida a un poblat iber segons detall i programa en el full calendari (a part). MATERIAL La present guia ha de servir com a orientació per preparar i treballar el curs ordenadament, complementada amb la bibliografia que recomanem, els diferents quaderns que composen els apunts o addenda del curs i les possibles comunicacions, entrevistes o contactes, ja siguin per correu normal, trobades, mail, telèfon, fax, o a partir del material audiovisual que us anirem presentant: cassets, escanejats, fotocòpies, CDs, vídeos, slides, llistats per Internet, etc.



	LLIBRES BASE DEL CURS Grup I-A: Cultura i Llengua Ibèrica, de Frederic Santaeulària i Roig. Editorial Emboscall. Vic, 2004. Col·lecció Mnemosine. _Primera part: "Els Orígens Ibers de la cultura dels Països Catalans Continentals dins el context peninsular.» _Segona part: «Els ibers i la Violència.» _Apèndix: Conté totes les qüestions tècniques sobre el desxiframent i traducció en llengua ibèrica, el mètode bàsic i l'alfabet. També il·lustracions i mapes. Per utilitzar l'apèndix cal haver estudiat primer la 1a i 2a part . La lectura del llibre es pot compaginar amb les addendes i el quadernet del curs El Celtibérico, tal i com s'explica a la pàg. 11 d'aquesta Guia. Al final del llibre hi trobareu una col·lecció d'il·lustracions, mapes, alfabets, bibliografia específica i la recomanada pels interessats en el tema del desxiframent a nivell pràctic. Grup I-B: Glossari iber-català, del mateix autor. Editorial Emboscall. Vic, 2005. Col·lecció Mnemosine. Presentació del treball fet per Émil Hübner i tema històric global sobre el desxiframent de la llengua ibèrica, Pedra Rosseta Ibèrica (PRI) i glossari amb més de mil significats base o primaris dels nous lèxics ibers, amb il·lustracions, mapes, alfabet amb actualització del signari iber i bibliografia especialitzada.



	Aquests llibres es poden trobar a llibreries especialitzades com El Cau Ple de Lletres o Llibreria Grau, de Terrassa. A Barcelona a la Llibreria A Libris -Herder- (Balmes 26), Llibreria Ona (de la Gran Via), etc. També a Manresa, Solsona, Vic i a les principals llibreries de Catalunya, a la mateixa editorial o a la distribuïdora NORDEST tel. 972. 67.23.54. També es poden comprar per Internet clicant el nom del llibre o del seu autor en el buscador google.com. Estem a la vostra disposició per l'aprofundiment en comú de la història i cultura ibèrica i per possibles ampliacions de bibliografia. Podeu consultar la web "Amics dels Ibers" a www.ibers.org Per manllevar llibres a les Biblioteques Oficials, es pot consultar la web: www.mec.es Altres activitats complementaries i treballs En els tallers es lliurarà material gratuït a qui el demani, editat per altres entitats, per visitar poblats i museus. Es pot complementar el curs amb alguna visita guiada a poblats, museus i biblioteques, exercicis pràctics i treballs de grup o individuals que podrien ser exposats o publicats per l'Ateneu. GRUPS DE RECERCA Havent fet els cursos de nivell 1 i 2 i obtinguts els dos diplomes respectius, es poden formar equips de recerca segons els interessos personals, treballant en un àmbit determinat i amb l'assessorament dels responsables i col·laboradors del curs o adscriure's a un grup que ja estigui funcionant. Diploma Al final de cada curs, es lliurarà un diploma d'assistència i aprofitament als alumnes presencials i als de "a distància" que compleixin els requisits fixats. Pel nivell 2 és imprescindible presentar els exercicis i el treball de curs en qualsevol modalitat. Els de modalitat lliure, si volguessin obtenir el diploma, haurien de seguir la present guia, fer els exercicis de nivell 2, el treball de curs i presentar un dossier amb les dades personals, coneixements, llengües que coneixen i detallar com han fet i treballat el curs, motivacions i objectius personals, comentaris molt resumits sobre la bibliografia utilitzada, museus i poblats visitats, audiovisuals vistos sobre el tema, etc., afegint-hi un comentari general que resumeixi els seus punts de vista sobre els ibers comentant el tema de l'alfabet, la transliteració i el desxiframent amb algun exemple simple. El dossier es pot acompanyar amb alguna fotografia, fotocòpia, dibuix, etc. Tot es pot fer a ma, a màquina o amb ordinador, a un o dos espais.



	Matricula-inscripció Encara que els cursos siguin totalment gratuïts, és necessari matricular-se per correu, tel. o mail a efectes d'una bona organització. Cal facilitar les vostres dades complertes, tel., etc. Igualment pel seguiment a distància. Algunes persones segueixen el curs lliurement, sense inscriure's. Si fos el vostre cas, preguem de notificar-ho per trametre-us informació sobre sortides i altres. Audiovisuals del curs La Prehistòria a Catalunya, ídem Balears, Els ibers i Poblats Ibers. ELS TALLERS Benvingut-da, als tallers del Curs de Cultura i llengua ibèrica. Recomanem a cada alumna-e, com a preparació del curs, de revisar abans o entre taller i taller, els seus possibles coneixements sobre llatí, grec o euskera, veure algun atles d'història antiga, civilitzacions, migracions, conquestes d'èpoques anteriors a l'arribada dels romans, etc. Revisar la Història de Grècia abans de ser imperi, la de Roma, fenicis-púnics-cartaginesos-libis-pobles de mar... Cartago, els jònics, bascs, aquitans, celtes, lusitans, samis, berbers, guanxes, gots-visigots, ligurs, etruscs, focis. Les migracions a Europa des de la Índia, les dels germànics, dels sueus... Aquesta revisió es pot fer bé amb una enciclopèdia general o per Internet, veient també conceptes com iber, Ibèria, llengua, alfabet, abasgoguerketa, efesi, Focea, Transcaucàsia, Caucas, Mite de Tartessos, Geòrgia, Jònia, Creta, Minos, Minotaure, Micenes, llengua homèrica, llengües sil·làbiques, l'azilià etc.



	Caldria tenir una idea general de la Prehistòria, Paleolític, Neolític, Bronze, Ferro, etc. Seria molt interessant treballar tots els aspectes previs recomanats en la present guia (conceptes, enciclopèdies, Internet, biblioteques, revisions de coneixements, prehistòria etc.) abans del primer taller o entre el primer i el segon. A continuació cal començar primer amb els dos llibres base del curs, introduint-se tot seguit en la temàtica o programa concret del taller respectiu. Entre taller i taller, heu d'anar preparant els continguts del següent, utilitzant les recomanacions de la guia, la bibliografia recomanada i el material disponible, a més de les consultes per mail, correu postal o telèfon. Si teniu qüestions més personals, millor arribar als tallers a 2/4 d'11, per tractar dubtes, recollir material, intercanviar idees amb els companys, etc. Si us animeu a dinar amb el grup podreu aprofitar per continuar la xerrada. SEGUIMENT DEL CURS A DISTÀNCIA Des de casa ! Les persones que per motius diferents, estiguin interessades en fer el curs a distància, o totalment lliure, es poden inscriure igualment als telèfons o mails indicats per rebre informació. El curs a distància és també totalment gratuït com el lliure. El seguiment a distància implica seguir aquest curs pluridisciplinar d'acord amb les indicacions de la present guia didàctica, els comunicats etc., fent les consultes oportunes per e-mail, correu postal o telèfon. És, però, imprescindible assistir com a mínim presencialment a la primera sessió i a la última.



	A la primera sessió es lliurarà el material del curs, (quadernet, fulls de taller, apunts, etc.). Per correu postal també poden rebre, si ho sol·liciten, l'Agenda cultural de l'IMCET, i els nostres comunicats, tot gratuïtament. Tots els inscrits, a qualsevol de les dues modalitats, poden assistir als tallers acompanyats d'altres persones conegudes, amics, etc. Aquests tallers o conferències-col·loqui, son oberts a tot el públic en general. Només aquells que hagin fet algun curs de grec clàssic o modern, han d'utilitzar el quadernet "Curs de Grec" (revisió introductòria) que es facilitarà a qui el demani. Els altres el poden utilitzar per aprendre l'alfabet. Els que ho demanin podran disposar dels exercicis corresponents (de grec) i les seves solucions. CURSOS INTENSIUS Organització de seminaris o cursos intensius per altres entitats o estaments: El curs és gratuït, però l'entitat organitzadora ha de satisfer les despeses dels conferenciants per desplaçaments i estada. CURS INTENSIU DE CAP DE SETMANA PROGRAMA NIVELLS 1 i 2: Durant els dies i horaris elegits: Informació, matriculació i entrega de material, guia, fulls de taller i bibliografia base. Uns 30 dies després en les dates del calendari que s'hagi elegit: Divendres vespre: recepció, entrega del dossier i acte de presentació a càrrec de Cèlia Escudé. Dissabte matí: La Ibèria genuïna. Cultura i llengua. Per Frederic Santaeulària. Migdia: El contínuum cultural iber. Acompanyat d'audiovisual. Per Josep Colobrant. Dinar iber opcional. Tarda: La llengua iber i el seu desxiframent. Exemples de transliteració. Per Frederic Santaeulària.



	Vespre: La qüestió lingüística peninsular durant l'època iber. Visió filològica. Per Jordi Roca. Diumenge matí: La ceràmica en el context iber. Taller pràctic amb demostració. Per Albert Motis. Migdia: Toponímia ibera. Per Antoni Jaquemot. Dinar iber opcional. Tarda: Tertúlia ibèrica i explicacions per treballar a casa amb l'ajuda de la guia. Entrega de diplomes del nivell 1. Audiovisual sobre el tema. El diploma de nivell 2 s'envia per correu als interessats un cop han presentat els exercicis, el treball de curs o el dossier. Abreviacions i petit vocabulari i.e. = Indoeuropeu. ind. = Indoeuropeu. no i.e. = NO indoeuropeu. aC (-) = Abans de Crist ex.: (-450) 450 anys abans del naixement de Crist. dC (+) = Després de Crist ex.: (+230) L'any 230 de la nostra era. B.P. = "Before Present" Abans d'ara. m.a. = milions d'anys. La pronúncia correcta de iber és ibér NO íber, (com ber-ber) o bé ibèric (ibèric). En castellà ibero/s, sense accent a la i, també és correcte. Ho són les dues formes. En català, OPIDA, per oppidum, que és llatí. Celtibers = són diferents tribus i pobles celtes de la península que adoptaren l'alfabet iber. Hiberia, Hiberus, Iberus, Iberi, Ibir, Ibort, Ibor, Ibiricus, Ibiri, Ibias = Ibèria. ibero,íberos, íber = iber. iber, ibero, ibai, ibar, ibi, ibias, ibieca, ibia, ibio = riu. Iberus, Hiberus = Ebre.



	Altres noms ibers: Ibiricu (Navarra), Ibirque (Osca), Ibrillos, Ibarbia, Ibero, Ibiri, Ibarra, Ibarguren, Ibarruri = Euskadi. Ibars, Ivars, Ivorra, Ibi, Ibios = Catalunya i Oviedo. Els ibers del Caucas es localitzen a la Còlquida, Armènia, Geòrgia, Ponto Euxino, i Cholcos. Segons P. Mariana l'any 1.592 escrivia que havien fundat l'antiga ciutat d'Ibèria a Tortosa i Amposta VISITES A POBLATS I MUSEUS Per complementar el curs recomanem a cada alumne que pel seu compte visiti alguns poblats i museus que tinguin informació ibèrica. El millor ordre a seguir, seria visitar primer els que tinguem en el nostre lloc de residència. Com a museus molt bàsics cal visitar el d'Història de Catalunya, sala ibers, en el Palau de Mar, prop del Maremàgnum, i l'Arqueològic del carrer Lleida, a Montjuïc, ambdós de Barcelona. Hi ha també coses ibèriques en els de Rubí, Terrassa, Mura, Gallifa, Sabadell i Badalona. A Terrassa hi ha un forn ibèric al Castell de Vallparadís, la Torre quadrada de Mossèn Homs o Doms a l'interior de la masia d'aquest nom, el forn de Can Missert també en els jardins del Museu Castell de Vallparadís, les esglésies d'Ègara a St. Pere d'Ègara. A Sabadell, el Neptú de la Salut. Per qüestions termals val la pena visitar les termes ibero-romanes i el Museu Thermàlia Sala Ibers de Caldes de Montbui i el museu de Badalona. Resulten molt interessants els poblats de Lloret de Mar amb la seva ruta dels ibers i el castell de Begur. A Malla, a tocar de Vic, hi ha el Museu del poblat o Oppida iber d'Ursal (Orsal) del turó del Clascar, situat al costat de l'església romànica i rectoria de St. Vicenç de Malla. Es pot visitar els dissabtes de les 17 a les 19 h i els diumenges de 12 a 14 h. Visites concertades Tel. 938 833 578 (Ajuntament de Malla). Demaneu pel Sr. Camil Pla, amic dels ibers. En quant a poblats, els més didàctics son els de Calafell, Olèrdola, Ullastret, San Martí i Empúries, i a la Catalunya Nord, des de Beziers, l'Oppidum d'Enserune i la Via Domitia (Nissan les Enserunes), amb molts escrits ibers exposats.



	Més lluny tenim els museus de la ciutat d'Elx i el museu i poblat de l'Alcúdia d'Elx. Per veure cranis trepanats es pot visitar el Museu Diocesà de Solsona. Caminant una mica es pot visitar un poblat i torre molt interessant: El poblat ibèric de la Torre Roja a Sentmenat. Cal preguntar a la gasolinera del poble per el "Roure Gros" i un cop allà, aparcar. A continuació, i pel caminet estret de muntanya que puja pel mig del bosc, cal caminar uns 10 minuts fins a trobar la torre o talaia, tot observant la vegetació del lloc que és realment autòctona. Bona part del poblat encara està sense excavar. Per conèixer la Prehistòria i l'Azilià, cal visitar Talteüll a la Catalunya Nord. Quedareu meravellats, és únic al mon. En qüestions Neolítiques val molt la pena el museu de Gavà i les mines neolítiques de can Tintoré. Per veure molins ibèrics, la Venus del Penedès i una estela-monument referit al culte dels caps tallats, es pot visitar el museu-castell de St. Martí Sarroca al Penedès. Com a muralles i tombes antropomorfes ibèriques es poden visitar les d'Olèrdola, també al Penedès. Els interessats en veure per on passava la Via Augusta, poden anar a St. Vicenç de Castellet i, en cotxe, fer el recorregut per l'actual "Via Augusta" fins arribar a la torre ibero-romana del Breny, o torre del Dimoni o de les Bruixes (2 km), que és semblant a la Torre dels Escipions de Tarraco però més gran. Per admirar un motlle de fundició preiber es pot anar al Museu de Manresa. Pedreres ibèriques en tenim per visitar prop d'Ullastret, a Els Clots. El millor i més gran forn de ceràmica iber es troba a la Serra de Collserola. Accés des de Sant Cugat del Vallès, Valldoreix o Cerdanyola passant per Can Borrell i Sant Adjutori, on el forn està senyalitzat. Carretera BV -1415 de Cerdanyola a Horta. Podeu trobar informació sobre poblats en els llibres recomanats per el present curs. L'ordre més didàctic a seguir per visitar museus i poblats és: 1. Ullastret, 2. Calafell, 3. Empúries, 4. Arqueològic de Barcelona,



	5. Museu d'Història de Barcelona, 6. Thermàlia de Caldes de Montbui, 7. Museu de Badalona i Sta. Coloma de Gramanet, 8. Castell-Museu de St. Martí Sarroca, 9. Museu de Malla (Osona), 10. Poblat de Torre-Roja (Setmenat), 11. Museu Diocesà de Solsona, 12. El Brull (Montseny), 13. Museu i Mines de Gavà, 14. Calaceit, 15. Els arqueològics de Lleida, Girona, Tarragona i Osca, 16. L'Alcúdia d'Elx, Elx i Alacant, 17. Anseduna, Nissan les Enserunes (Catalunya Nord), 18. Museu, poblat i sepultures antropomorfes ibèriques d'Olèrdola, 19. Poblats de Lloret de Mar i la seva ruta dels Ibers. 20. Ciutats ibèriques d'Albelda, Els Castellassos, (Neolític Iber, Bronze i època Ibèrica), i figures sedents ibèriques a l'Ajuntament, i un llarg etc. POBLATS O JACIMENTS DEL BRONZE PREIBER Solsona, Navés, Sorba, Riner. Llavorsí, Muricics, Sant Aleix, Cabó, Querant, Bofia de Picalts, Toló, Aransís. Serra de Monderes. Pla d'en Peret, Ripoll. Font Major, l'Espluga de Francolí. Genó, Aitona i Arbeca. Montanissell (Coll de Nargó) UN SISTEMA LÒGIC PER COMPAGINAR LA LECTURA DELS LLIBRES BASE AMB ELS APUNTS PODRIA SER: • Abans del 2n taller, acabar la primera part del llibre, els apunts 1, 2, i 3, i el quadernet El Celtibérico. • Abans del 3r taller, acabar la segona part del llibre i els apunts 4, 5, i 6. • Abans del 4t taller, treballar tots el temes de l'Apèndix. • Abans del 6è taller , treballar el glossari iber-català. NOTA: Els apunts s'han de llegir sempre a continuació del llibre, seguint les pautes aquí indicades.



	RESUM PEL SEGUIMENT DEL CURS 1. Revisió de coneixements personals sobre el tema. Si teníeu coneixements de llatí, grec o euskera una revisió us pot anar bé. 2. Treballar tots els "aspectes previs" citats a la guia: diccionaris, enciclopèdies, bibliografia, Internet, biblioteques etc. 3. Lectura dels llibres base, el quadernet i els apunts, tal i com s'explica en l'apartat «Com compaginar la lectura del llibre base amb els apunts» . 4. Revisió de la temàtica o programa de cada taller. 5. Assistència als tallers. 6. Consultes per correu postal, e-mail o telèfon. 7. Complementar i ampliar amb altra bibliografia. 8. Visites a Museus i Poblats. 9. Veure les informacions sobre temes ibers, en els diferents mitjans de comunicació. Anar fent els exercicis, el treball de curs i el dossier. FINAL DE CURS EL FINAL DE CURS I L'ENTREGA DE DIPLOMES: té lloc durant el 7è taller, durant la VISITA a un poblat o museu, segons programa a part. Programa bàsic del dia: • 2/4 de 8 del matí: Trobada a la porta del Castell Cartoixa de Vallparadís, per veure els forns ibèrics. Carrer Salmeron s/n, Terrassa. • 8 h: Sortida de Terrassa, parada, esmorzar.... • Arribada i visites. • Tot seguit sortida guiada. • Cap a les 14 h. dinar a la Fonda del poble on tindrà lloc el lliurament de Diplomes del curs. • Cap a les 5 h. retorn a Terrassa.



	NOTES El viatge es fa en cotxes particulars. Cal apuntar-se prèviament per distribuir les places de cada cotxe. ORGANITZACIÓ i INFORMACIÓ _Cèlia Escudé 93 7804245 (vespres). Correu e-mail celia.escude@telefonica.net _Josep Colobrant, 609.79.31.14 i 93.733.01.91 Correu-e: jcolobran@tiscali.es "La veu dels Ibers és ronca d'ofec..." De la poesia de Joan Salvat Papasseit, en referència a la persecució que varen patir aquests pobles autòctons dels Països Catalans



	GUIA DIDÀCTICA nivell 2 PRESENTACIÓ I OBJECTIUS DEL NIVELL 2 Per aquells que volen ampliar i completar els seus coneixements sobre iberisme fent un segon curs, hem establert el present nivell 2 que es pot complementar en un tercer curs participant amb algun Grup de Recerca. Per fer aquest segon nivell i obtenir el diploma corresponent, és necessari haver obtingut el diploma del nivell 1 (Primer curs). Cada nivell té la seva Guia Didàctica, encara que és útil de revisar primer la de nivell 1 a fi de que partint de les mateixes premisses i programa, puguin anar ampliant els seus coneixements seguint el temari i la bibliografia corresponent al nivell 2 Abans d'iniciar el nivell 2 cal revisar bé tots els continguts del 1r nivell. També el quadernet "El Celtibérico" i els apunts. Els alumnes de Nivell 2 hauran de fer els exercicis que es relacionen més endavant, els quals retornarem convenientment comentats en les dates del calendari del curs. No hi ha un temari afegit, sinó una ampliació dels continguts del



	mateix temari del nivell 1, especialment en el referent a lingüística ibèrica, filosofia jònica-focea, lingüística indoeuropea i aspectes antropològics, arqueològics i mèdics de la cultura ibèrica, seguint la bibliografia indicada, que és suficient per seguir perfectament tot el programa. Caldria continuar fent el recorregut de Museus i Poblats recomanats a l'apartat de la Guia Didàctica del Nivell 1. També es recomana un treball de final de curs, tal i com s'indica a l'apartat "exercicis". CALENDARI base del curs per totes les modalitats i nivells: Penúltim dissabte de cada mes a les 11 h. del matí. ( Excepte el desembre que es compagina segons les festes nadalenques). Entrada a partir de 2/4 de 11 A principis d'octubre: -Presentació del curs a càrrec de Cèlia Escudé i Lliurament de material. 1r. Taller: La Ibèria genuïna: cultura i llengua . Per Frederic Santaeulària. 2n taller: El contínuum cultural i humà des del Neolític iber. Per Josep Colobrant. 3r taller: Llengua ibèrica: Escriptura i desxiframent. Per Frederic Santaeulària. A 2/4 de 2: Dinar iber. 4rt taller: La qüestió lingüística a la península durant l'època ibèrica. Aspectes filològics. Per Jordi Roca. 5è taller: La ceràmica en el context iber. Per Albert Motis de "El Pont del Gall". 6è taller:



	a) Toponímia ibèrica. Per Antoni Jaquemot. b) Audiovisual sobre poblats ibers. 7è taller: Visita a un poblat i museu iber. Final de curs. Lliurament de diplomes (veure programa de sortida i full calendari apart). Diada de Sant Jordi, Abril: Informació i venda de llibres a la parada dels autors de l'Ateneu. (Plaça Vella de Terrassa, tot el dia). Migdia: trobada i dinar opcionals. Demaneu el calendari de cada any amb dates exactes. PROGRAMA de continguts a treballar específic pel nivell 2: Redactat per ordre cronològic històric. Temari 1: Les cultures perses i hindús. Pobles aris. Egipte. Terra Santa. Els siríacs, Síria (la costa i l'interior), arameus, palestins, libis, fenicis, púnics, cartaginesos i pobles de mar. Efes, Tir, Sidó, Kushadasi, Milet. Temari 2: La Vella Europa pre-indoeuropea. Llengües pre-indoeuropees. El picte. Indoeuropeització i reindoeuropeitzacions. Llengua irlandesa arcaica, l'Old Irish (celta irlandés). Llengües hindús, celtes continentals e insulars, gàlates: llengües indoeuropees o indogermàniques. Literatura celta parlada i mites celtes irlandesos (després escrits). La llengua celta celtibèrica i el seu alfabet iber. Filum, desxiframent i mètode per l'iber i el celtiber. Els mètodes comparatius, l'analític i el referencial. El mètode del basc-iberisme. El mètode base. Llengües no indoeuropees ni semites a la península. Territoris celtes peninsulars amb Sierra Morena i Gibraltar i els territoris celtes propers. Els territoris semites i finalment bizantins. Els territoris peninsulars visigòtics totalment diferenciats dels bizantins. Cartago i Cartago Nova. La invenció o creació lingüística de la llengua indoeuropea o indogermànica. El nom dels aris. La Cèltica, la Ibèria, el País Basc i la Bètica o territoris semites i bizantins.



	Temari 3: Teories de Gimbutas. Els Kurgans. El Caucas. La Transcaucàsia. El Mar Negre independentista. Els escites. Els jònics i la Ibèria Oriental (Iberya) com a antic país (Geòrgia actual). Llengües no i.e. i ibèriques a la Ibèria Oriental, no semites i llengües abasgoguerketes. L'iber oriental i el georgià. Les fino-húgries, el sami, el finés i el lapó. A Itàlia l'Etrusc no i.e. i pre-llatí. Temari 4: Les cultures Minoica, Micènica, Cretenca i Jònica. Colònies jòniques a la Ibèria Oriental. Els jònics a Marssella i Empúries. Els rodis a Roses. El mon pre - grec i pre hel.lènic en els territoris de la nova Grècia. L'Hel·lenisme. Pobles germànics i doris ja indoeuropeitzats primer. La creació idíl·lica de la Grècia clàssica i germànica. Llengües pre-gregues. El jònic, la llengua homèrica no i.e., el lineal A i B, Ugarit, Disc de Festos, Lesbos. Temari 5: Libis, fenicis, púnics, etíops, cartaginesos. Els pobles semites peninsulars. La Monarquia Bizantina fins després de l'època visigòtica al sud peninsular. La Numídia antiga i Cartago. Cartago (Tunis), l'autèntica Tartessos?? Carthago Nova (Cartagena) i la divisió del territori cartaginès amb el Términus Tartéssicum que separa el territori iber del cartaginès després del riu Segura (Sakkara en iber) segons Aviè. L'orientalització del sud. Les tombes principesques. El mite de Tartessos celta, irlandès i galaic traslladat a Andalusia. La confusió involuntària creada amb els escrits del Periple de Himilco fent pensar en una segona Ibèria inexistent en el riu Guadalquivir, en confondre els autors grecs la paraula "País del riu" (ibài, ibar, iber, ibayerre) amb la del país d'Ibèria i el riu Ebre. La falsedat de la consideració de "prínceps" pels ibers i la traducció errònia de la paraula ibèrica IUNSTIR per "príncep" i després per "prínceps d'occident". Les sepultures iberes no són sumptuàries ni principesques. En tot cas només ho podrien ser les tartéssiques NO ibèriques del sud andalús. Diferències entre l'iber i el púnic-tartèssi o fenici-púnic-cartaginés (libi de característiques pròpies de les llengües consonàntiques). Territoris de frontera, de pas, de pont i veïnatge. Camins ramaders. Contactes amb els ibers ja hel·lenitzats i romanitzats per la ampliació romana del Camí d'Anníbal o Via



	Heraklea, transformant-lo amb la nova Via Augusta que anirà de Tarragona fins a Cadis (sentit nord a sud i no al revés), passant per la Meseta Sur interior. Ni un sol poblat iber a la costa andalusa des de el riu Segura fins la Lusitània. Inexistència de contactes dels ibers amb Tartessos, anteriors a la hel·lenització i/o romanització dels ibers. Pactes i contractes escrits documentats entre ibers i cartaginesos del sud. Veure com els grecs foceus (jònics) son els que venen a la Ibèria genuïna indiketa i s'hi estableixen. En canvi, els grecs eubeus son els que arriben a Andalusia només per comerciar però sense establir-s'hi. Temari 6: Comprendre la cultura fenici-púnica a través de Carthago (Túnis), els territoris berbers de Douga i la cultura púnica eivissenca d'Eivissa i Formentera. Gots, ostrogots i visigots. Lleis i llengua visigoda: continuïtat de la cultura ibèrica genuïna en les lleis visigodes i catalanes. Recuperació de la Ibèria genuïna, els seus drets, la seva autonomia, etc. en època visigòtica. Mapa de la divisió peninsular visigòtica. Idea nacionalista. Contactes entre els omeies i els ibers visigots abans de l'arribada de musulmans a la península. L'Islam. Temari 7: La llengua ibèrica, la seva escriptura, el seu alfabet, variants comarcals i el seu desxiframent a partir dels descobriments i treballs d'Émil Hübner. L'iber hemisil·làbic. Comparacions amb l'antic aziliá dels territoris catalans, l'ògmic i altres escriptures: Lascaux, el Fal·lus de la Cossetània, Mas Llort, Espolla, Olérdola, Calaceit, etc. La Pedra Rosetta iber (PRI) (bilingüe) i la primera recopilació d'inscripcions ibèriques (MLI) d'Hübner el 1869. Falsificacions espanyoles i dubtes sobre la Dama d'Elx. Tot el present temari del nivell 2, es pot anar desenvolupant buscant els temes a través de l'Enciclopèdia Espasa Calpe que trobareu a les biblioteques, l'Enciclopèdia Catalana i Internet, amb ajuda dels llibres base, el quadernet i els apunts del nivell 1 i la bibliografia recomanada en la present guia.



	EXERCICIS I TREBALL DE CURS Els exercicis de nivell 2, són per totes les modalitats de curs. Es podran comentar a l'inici o final de les conferències - tertúlia, per correu postal, e-mail o telèfon, a conveniència de cadascú. S'han de lliurar els exercicis abans d'acabar el segon nivell. Els alumnes de nivell 2 han de presentar també un treball de final d'estudis: aproximadament 10 folis a doble espai sobre un tema lliure però de context ibèric. Exercicis i treball son imprescindibles per obtenir el diploma de nivell 2 de totes les modalitats. IDEES SOBRE POSSIBLES TREBALLS DE CURS -Redacció o treball sobre un o varis temes específics. -Resum de llibres sobre temes ibers o comentaris. -Resums sobre temes fets en els tallers i opinions personals. -Treballs personals d'investigació -Treballs sobre visites a poblats o museus. -Treballs sobre lingüística com per exemple: - Substrat iber del català - Confecció d'un llistat de paraules ibèriques amb significat conegut -Confecció d'un llistat de paraules ibèriques amb significat desconegut - Llistat de frases iberes traduïdes i conegudes - Treballs amb signes ibers i variants de llibres, apunts, etc. - Diferents alfabets no i.e. encolumnats i comentaris: jònic-grec,... - Diferents alfabets i.e. Diferents alfabets vinculats: tartessi, celtiber, georgià,etc... etrusc. -Resum d'un viatge d'un lloc relacionable amb coses de la cultura ibèrica. -Temes de cerámica, escultura, cuina, monedes, geografia, religió, filosòfics, etc. En un treball sempre és important citar la bibliografia utilitzada.



	Un mètode de treball pot ser l'utilitzat al fer el quadernet El Celtibérico, que podeu demanar fotocopiat. BIBLIOGRAFIA específica per seguir el nivell 2: Grup II: -Román del Cerro, J., El desciframiento de la lengua ibèrica. També el segon titol: El Origen ibèrico de la lengua vasca. Tots dos d'Ed. Aguaclara (Amalgama). Alacant, 1990. Porten vídeo. Grup III: -Sainero, R., Lenguas y literaturas celtas. Uned. Madrid, 1994. -Beltrán A., y Tovar, A., Contrebia Belaisca. Universidad. Zaragoza, 1982. ISBN 84-600-2495-4. Llibre bàsic pels interessats en aprendre i practicar el desxiframent de l'iber i el celtiber. -Villar, Francisco, Los indoeuropeos y los orígenes de Europa. Gredos 1991. -Benveniste, E., El vocabulario instituciones indoeuropeas. Taurus, 1984. -Bernal, M., Atenea Negra. Crítica. Barcelona,1987. Grup IV: Per un bon coneixement del pensament filosòfic físic, no eclèctic i presocràtic entre els jònics foceus (pre-grecs), creadors del que en diem la filosofia grega, que de fet era jònica i cretenca. Ells van influenciar també als ibers en el segle VI aC. Recomanem per aquest tema: -Capelle, Wilhelm. Historia de la Filosofia Griega. Gredos. Madrid 1981. -Kirk, G. S. i Raven, J. E., Los filósofos presocráticos. Gredos. Madrid, 1981. Grup V: Temàtica religiosa.



	-Graves, Robert, Rey Jesús. Ed. Edhasa. Barcelona, 1984. -Renan, Ernest, Vida de Jesús. Edaf. Madrid 1981. Grup VI: Sobre arqueologia de la mort: -Salud, enfermedad y muerte en el pasado. Paleopatología . Universitat de Barcelona,1.995. Fundació Uriach, 1996 (Alejandro Pérez Pérez) Termalisme i aigües: -Pérez Agorreta, Maria Jesús (Ed.), Termalismo Antiguo. Casa de Velázquez 1997. Madrid, 1997. Grup VII: Altres temes d'interès: -Xuriguera, Joan Baptista, Tres Moments històrics. Indibil i Mandoni. Editorial Pòrtic. Barcelona, 1971. Dóna una visió clara de la realitat de la dominació romana sobre els ibers i la seva aniquilació i sofriment. -Sainero, Ramón (Ed.), Sagas Celtas primitivas. Ed. Akal. Madrid, 1993. -Winckelmann, J.J., Historia del Arte. Editorial Iberia. Barcelona, 1967. Obras maestras. EUSKARA: Per aquells que vulguin aprendre un euskara elemental i la seva estructura interna, destinat segons el seu autor a aquells que no saben gramàtica, recomanem el llibre Gramática elemental vasca. 8ena. edició. Ed. Txertoa. Donosti _ Sant Sebastiá, 1994. 180 pàgines. Col·lecció Askatasun Haizea. ISBN 84-7148-074-3. Es pot trobar a les biblioteques. Podeu trobar els llibres de la bibliografia del present nivell 2 demanant-los en prèstec a les biblioteques. Si no els tenen els poden demanar a les altres biblioteques en uns 10 dies. També es poden comprar a llibreries especialitzades. Tot el temari es pot fer amb alguns d'aquests llibres, especialment amb els de Villar, Sainero i Bernal. En una segona etapa es poden fer els de E. A. Thompson, Graves i Benveniste, deixant els restants per



	una tercera etapa de més aprofundiment que es pot continuar un cop acabat el curs o en un tercer any. Bibliografia complementaria i opcional pel tema inscripcions i falsificacions: CORREA, R. J., La Hispania prerromana. Universidad de Sevilla. FABRÉ-MAYER, Falsae et alienae. Critères d'E. Hübner a l'épigraphie de Catalogne. Bordeus, 1981, i Paris 1984. FAURE, R., Diccionario de nombres geográficos y étnicos. Espasa. Madrid, 2004. HÜBNER, E., Inschriften von Carmona. RHM 17. Berlín, 1862. MORA, G., Trigueros y Hübner. El concepto de falsificación. AESA 61,1988. SANTAEULÀRIA, J., IESSO-GUISSONA. Catàleg exposició Museu de Guissona 1992. VELAZA, J., Falsificación ibérica. Fortunatae 3. Universidad La Laguna,1992. BIBLIOGRAFIA MÍNIMA PER CADA TALLER 1r Taller: Román del Cerro, J., El desciframiento de la lengua ibèrica. També el segon titol El Origen ibèrico de la lengua vasca. Tots dos d'Ed. Aguaclara (Amalgama). Alacant, 1990. Porten vídeo. 2n Taller: Villar, Francisco, Los indoeuropeos y los orígenes de Europa. Gredos 1991. 3r Taller: Bernal, M., Atenea Negra. Crítica. Barcelona,1987. 4t Taller: Kirk, G. S. i Raven, J. E., Los filósofos presocráticos. Gredos. Madrid, 1981.



	5è Taller: Sainero, Ramón (Ed.), Sagas Celtas primitivas. Ed. Akal. Madrid, 1993. 6è Taller: Winckelmann, J.J., Historia del Arte. Editorial Iberia. Barcelona, 1967. Obras maestras. Diploma: Al final del curs de nivell 2, es lliurarà un diploma d'assistència i aprofitament, amb indicació del nivell cursat. Audiovisuals del nivell 2: Els celtes, Grècia, Roma, Turquia (La Jònia), Èfes, Milet, Khushadasi, Canàries, Illes Balears. Andalus-fenícia. Scanejats divers, fotografies, slides (diapos.) seriades i manuals, cassettes, CD's, etc. Altres vídeos en préstec localitzables a la Biblioteca Central de Terrassa: -Prehistòria de Catalunya. V9-46.71-12 Pre (Abans del 1r taller) -Epigrafía V902.7 Epi (Abans del 2n taller) -Arqueologia V902.6 Arq (Abans del 3r taller) -Cultures antigues del mediterrani V9 _3 Cul (A. del 4t taller) -Evolució i prehistòria. El carboni 14. V9 12 Evo (A. del 5è taller) -Arqueologia subacuática. V902 Ras (Abans del 6è taller) -Empúries. V9- 46.71 Emp (visualització lliure) -Los conquistadores de Europa. V9 _3 Con id. -Del Call a Sefarad. Jueus. 9 = 924 Car id. -Cd: CDR 9- 46.71 His. Una terra de pas. 1216378808. id. -Els Ibers. V9 (46) 03 Ibe. id. EXERCICIS DE CURS. Nivell 2: 1. Dibuixar mapes territori iber genuí i de la resta peninsular. 2. Relacionar rius limítrofs i interns com el Tec, el Tet, el Ter, etc., muntanyes i sistemes, citant els rius que servien de frontera a diferents tribus iberes o comarques.



	3. Posar en el seu lloc totes les llengües prerromanes que conegueu. 4. Buscar algunes paraules actuals que marquin divisions lingüístiques entre i.e. i no i.e. en l'actualitat. 5. Marcar alguns camins, vies o canals, ports, ports fluvials i espais ibers de pont o fronterers. 6. Llengües àgrafes i escrites d'Europa preromana, separant ie de les no ie. 7. Relacionar els alfabets més coneguts en un mapa. 8. Relació de llengües fino-húgries. 9. Copiar paraules amb alfabets jònic, grec, iber, rus, aziliá i altres. 10. Fer una relació d'aquelles coses iberes que demostren el fet diferencial català des d'època iber. 11. Explicar les diferències de les cultures peninsulars bizantines, visigodes, púniques, tartessies, cilbicenes, bàstules, etc i la ibèrica genuina. 12.C omentar el tema del Términus tartessicum segons Himilco, Avié.... 13. Qué separa el riu Sakara? 14. Explica alguna cosa de l'Euskara. 15. Busca alguna paraula catalana amb substrat iber. 16. Pots dir alguna cosa del mètode comparatiu? 17. Comentar el vostre punt de vista sobre els ibers des de la psicoestètica. 18. Quins son els filòsofs presocràtics? 19. Pots relacionar venus o dames iberes trobades a Catalunya? 20. Explicar el que puguis del termalisme i les aigües medicinals ibers. 21. Diferència entre inhumació, cremació i incineració. Exemples. 22. Relaciona llocs ibers amb continuïtat històrica fins avui. 23. Parla de l'escultura ibèrica en pedra, prenent com a base la del famós Lleó iber de Bocairent del s. Vè aC, parla també del poblat iber considerat prototip i de la inscripció ibèrica sobre plom del mateix lloc, del segle VI aC sense connexió amb altres llengües (ibèric genuí). Text de Moixent. 24. Veus connexions entre el nom del Torrent Llor de Viladecavalls,



	la Vall de Lord, l'Alt Cardener i els tres morfemes d'aquests noms catalans relacionats amb síl.labes del lèxic iber? Quines són? 25. Podries explicar alguna cosa dels fonaments de l'edifici de La Mola, dels esglaons de pujada al Santuari de Lord o dels fonaments de la torre cuadrada que hi ha a l'interior de la Masia de Mossèn Doms o Homs de Terrassa que havia precedit l'actual masia? I de les torres quadrades d'Ullastret? 26. Dibuixa o fotografia i comenta la figura metàl·lica del guerrer iber de Moixent, la parella ibèrica sedent d'Albelda (home i dona), les escultures de Malla, la dama del Penedès i la d'Eusti, així com algun monument i altar dedicat al tema dels Caps i les Mans Tallats. L'Iber, un món per descobrir: conversa, amistat, debat i estudi 1000 aC Primeres restes arqueològiques de cervesa a Genó , Lleida. Difusió de les tècniques per les poblacions ibèriques. Actualment es pot trobar cervesa feta a l'estil iber. La casa San Miguel la comercialitza. Referències a Internet. 500 aC Els grecs i els romans menyspreen la cervesa ibèrica i els ibers. Augment de la cultura vinícola al sud d'Europa. Conceptes interessants sobre iberisme localitzables en els "buscadors" d'Internet tipus Google.com, clicant el concepte exactament tal com s'indica i ordenats sistemàticament: Biblioteca de Catalunya (llibres, autors) cultura i llengua ibèrica. ibers.org terrassa. agenda cultural. cursos. curs ibers a terrassa. ateneu terrassenc curs ibers guia didactica emboscall editorial vic, llibreria ona, llibreria catalonia, distribuidora nordest de figueres. col·lecció mnemosine vic. llibreria ona.



	editorial dux. la central-barcelona. iberia. alfabet iber. ciberlacetans i ciberlacetanes. el lleó iber de Bocairent València. lloma de Galbis Vall d'Albaida Vinalopó ibèric inscripció de Moixent casa ibèrica la Bastida de les Alcuses. plom el plom ibèric Sant Just d'Esvern inscripcions ibèriques Pere Bosch i Gimpera lluís pericot la mola d'agres l'Alcúdia d'Elx Macís del Caroig el guerrer ibèric de Moixent alfabeto ibérico (PROEL) alfabeto tartésico (PROEL) alfabeto ibérico del SO historia del desciframiento escritura iberica. lengua ibérica. la lengua y escritura ibérica solbes-godoy (entrar i clicar "última actualización"). lengua y escritura ibéricas (teoría y origen). fragmentación en ibérico. euskara-basc hispanistas. cecas ibéricas: ausetanos eusti



	glossari iber català articulo erróneo de Gómez Moreno. zobel de zangroniz tartessios o turdetanos azilià Lascaux exposició iesso-guissona (autor Santaeulària Pujol, Joan) fidel fita. hubner emil 1834-1901. monumenta linguae ibericae de Hübner Emil monumentos corpus de Portugal Hübner Emil ibero levantino greco iberico origenes lengua y pueblo vasco. euskera Jaquemot Antoni Velaza, J. Espinet Joan. viquipèdia W.Humboldt polèmica sobre la dama d'Elx el escándalo de la dama de Elche falsificaciones de el Cerro de los Santos. Albacete inscripciones ibéricas falsas o sospechosas falsificadores grupo de Granada coleccionismo y falsificaciones falsificaciones llano de la consolación falsificaciones de Yecla y pueblos Andalucía España. falsificadores de arte ibérico trigueros, Vicente Amat y otros falsificadores amigos de los iberos museo ibero 5-8-1895 falso descubrimiento dama de elche la dama d'Elx (vegeu imatges)



	falsificaciones inscripciones ibéricas falsificaciones anticuarios de Granada, Sevilla... la falsificación en epigrafía ibérica epigrafía y lengua ibérica escritura ibérica contestania projectes lacenet.(ibers) proyecto littera (iberismo) proyecto hesperia (iberismo) proyecto paradeigmata (iberismo) csana database humnet (iberismo) auctarium corpora epigrafia (barataria). corpus untermann banco datos lingüísticos en paradeigmata banco de datos léxico ibérico 2005 base de datos léxico ibérico 2005 banco de datos lingüística ibérica inscripció de Guissona Lleida inscripciones latinas, ibéricas y hebreas en un mismo manuscrito legajo 2921 Del Barrio, proyecto, (ucm), (uniovi...) littera ub. (ibers) corpus untermann centro corpus inscriptionum hispania epigraphica uam inscripciones monetales poblat iber el Cogulló de Sallent (Bages lacetans) pozo moro 25 años después Caminreal Valencia Barchín del Hoyo. Valencia sagunt iber. esteles ibèriques de baetulo badalona Planoles conferència mes d'agost Colobrant /Santaeularia Malla Sentmenat Torre roja poblat iber



	sala ibers al museu thermalia Caldes de Montbui dama d'Eusti inscripció moneda ibèrica eusti de Planoles arqueologia ibérica acadèmia de la història inscripciones prerromanas lenguas paleohispánicas monumenta linguarum hispanicarum MLH y nuevo MLH volumen 5, año 2005 museu Ullastret museu diocesà de Solsona prehistòria iber riner sorba mines d'aram Solsonès Calafell iber. un dia en la vida dels ibers. Ebre riu. puerto fluvial ibero romano de Zaragoza museu de Gavà prehistòria ibers. librerias pórtico. Zaragoza (tots els autors) vascoiberismo/basc iberisme. elengoa lenguas no indoeuropeas poblat ibèric de castell a Palamós numerales ibéricos letras ligadas a numerales ibéricos plom serreta VI sakalakuka cerro de las cabezas ciudad ibera catalonia.com.br (un cop heu entrat cliqueu "vivaleitura")





	paraules i morfemes coneguts i desxifrats, trets de diferents inscripcions iberes ja traduides, formant amb elles aquest text experimental utilitzat durant el 3er. taller del Curs de Cultura i llengua ibèrica celebrat a l'Ateneu Terrassenc el Desembre del 2004.



	NOUS LÈXICS IBERS A molts nivells es parla de qüestions referents al tema del desxiframent de la llengua ibèrica, sobretot després que diferents grups tornessin a donar credibilitat a la possibilitat de poder investigar i traduir a partir de la comparació amb l'Euskera, i així poder crear nous lèxics ibers. Jo seria més partidari d'explicar amb claredat que el castellà no existia i que quan diem que es comença a formar amb les Glosses Emilianenses, aclaríssim que és a finals del segle XI i no abans. Aquestes van ser escrites per algun estudiant navarrès de llatí com a simples anotacions d'uns exercicis escolars, que no eren més que les pertinents anotacions o glosses marginals amb paraules i recursos del basc, perquè està clar que no coneixia el romanç. Caldria clarificar que les famoses glosses de fet no son castellà o que en tot cas serien només com un pre-text del castellà. Podem veure per exemple que quan el romanç neix perd la f inicial llatina, per influències de l'iber o del basc. I així és en moltes qüestions gramaticals. L'experiència m'ha anat demostrant que tots aquells que encara avui s'oposen a la utilització del basc per desxifrar l'iber, a més del seu sistema, quan treballen, utilitzen també l'Euskera. Per tant podríem dir que ja sigui com a mètode bàsic o com a mètode complementari, tothom fa servir d'alguna manera la comparació iber-basc. Aquesta realitat no agrada massa a determinats estaments, i tot sovint llegim esbatussades entre lingüistes, que no fan més que contribuir al descrèdit de tots els que van treballant en el tema des de diferents àmbits, prescindint de si reben o no subvencions oficials com les molt substancioses que atorguen els Ministeris. Després de llegir alguns comentaris, sembla com si l'autèntic motiu de la polèmica fos més la qüestió de les subvencions que no pas el sistema a utilitzar per desxifrar l'iber. Suposo que com sempre el que mana és l'interès econòmic. En aquests moments hi ha molta gent treballant en diversos projectes oficials relacionats amb l'Epigrafía i el que en diuen "llengües ibèriques", tot i que de llengua ibèrica per mi, només n'hi ha una. Tenim grups i persones que treballen des de l'anonimat i el seu àmbit



	particular o en el redós d'entitats culturals com la nostra, sense dedicar-nos a la crítica sistemàtica i aprofitant tot el que es pot de cada grup o de cada sistema de treball, sense voler menysprear ningú, doncs qualsevol sistema pot tenir coses útils per avançar en la investigació de l'iber. Segons el meu entendre el principal problema actual és més aviat poder comprendre el perquè els grups oficials i oficialistes, consideren ibèriques totes les llengües dels actuals territoris espanyols, fent néixer noves confusions entre la genuïna llengua ibèrica i les altres autòctones de la resta peninsular pertanyents a famílies lingüístiques diferents. Perquè quan parlem de l'iber ens obliguen a parlar del tartessi o del celtiber? Hauria de quedar molt clar que des de sempre la península ha tingut una gran diversitat lingüística, ètnica i cultural. L'existència de les nostres comarques ens ho posen de manifest des dels inicis ibers. Sembla que dins de poc temps, segurament durant l'any actual, es disposarà de noves dades, lèxics i glossaris que complementaran el Banco de Datos Lingüísticos i Paleohispánicos y las Investigaciones sobre los Textos Prerromanos del Dr. Martinez, J. Del Barrio treballa també en un altre projecte internacional d'investigació. Clar que tant aquests projectes com tots els altres vigents en l'actualitat, es refereixen tan a l'iber com al celtibèric, el tartessi-turdetà i en general a totes les llengües conegudes com a paleohispàniques peninsulars, sense esmentar la divisió natural i lingüística dels actuals Paisos Catalans Continentals, o sigui dels estrictament ibers. Tot plegat comporta que s'estableixin relacions de barreja de llengües o de famílies lingüístiques que per mi son difícils de justificar, per més que estiguin avalades per grans professionals. No podem menystenir el Corpus Inscriptionum romà que tenim, ni les relacions entre les inscripcions de Sòria i Euskadi treballades per Ruiz, o De Erro y Azpiroz, o treballs tan importants com els del MLH d'Untermann que també té previst el volum 5 per dates properes, però a l'hora de treballar caldria respectar sempre l'existència de les diferents famílies lingüístiques i les seves llengües respectives,



	segons territoris i ètnies, per no caure en contrarietats de tota mena. Actualment disposem de molts medis per treballar, com per exemple la gran facilitat que ens proporciona la Viquipèdia, per moure'ns en les inscripcions paleohispàniques actuals. Hi ha grups que treballen amb la creació d'un índex de topònims, també en marxa dins de l'àmbit universitari, així com alguns espais dedicats a treballs docents per professors i alumnes d'aquestes àrees tant de les universitats de Madrid com Barcelona, Deusto i altres. Hi ha col.laboracions molt interessants com les de Untermann des de Colonia amb Velaza o les del Laboratori d'Investigació i Tractament de Texts Epigràfics Romans i Antics de la UB. Els treballs fets per Velaza, Junyent, Correa, De Hoz, Villar, Mayer o altres com els anteriors de Schmoll sobre l'escriptura ibèrica i els seus soports, resulten interessantísims, encara que personalment ho trobo tot exageradament Romà i massa espanyolitzat, al temps que poc ibèric en el sentit autèntic, estricte i genuí de la paraula. Sembla que la línea general oficialista sigui agrupar totes les llengües peninsulars antigues amb el nom genèric de paleohispàniques que després classifiquen com les del "suroeste, las meridionales, las del sur de Francia o la ibérica levantina", tot i que en les diferents investigacions hi participen entitats tan serioses com el Servei d'investigació prehistòrica de Valencia o de Navarra, o gent dels equips de ciències històriques d'arqueologia. Per altre banda hi comencen ha haver bastants científics _reconeguts o criticats_, que ja admeten que es poden fer traduccions amb sentit des de l'Euskera, el que simplificaria molt la qüestió i els treballs futurs, doncs no és el mateix treballar des d'una llengua que encara subsisteix i és propera de la ibèrica que fer-ho des de llengües d'altres famílies veïnes com la llatina, pròpia dels que es van enfrontar amb els autòctons i la seva llengua pròpia. Els projectes actuals en marxa, sembla que en pocs mesos ens oferiran una base de dades informàtiques sobre les inscripcions prerromanes peninsulars, que tots podrem comparar i utilitzar lliurament. Aquesta és una bona idea, que tots celebrem.



	En tot cas la meva creença és que cal començar a treballar des de la base de les investigacions d'Hübner, que va recollir totes les inscripcions prerromanes de la seva època, seguint amb els treballs de Humboldt, Zobel o Heiss, tot i les falles que poguessin tenir. Penso que els estudis del que en diem llengua tartèssica-turdetana, s'haurien de portar de forma independent, ja que no es documenta com a tal ni tan sols en els jaciments coneguts com a tartèssics. A partir de M. Gómez Moreno, disposem d'un abecedari més perfeccionat i derivat dels llistats d'Hübner o dels treballs de Smith o Schmidt, tot i que les opinions que el granadí Gómez Moreno va donar sobre les escriptures prerromanes, El Argar i Tartessos, l'havíen desautoritzat plenament, especialment a partir del 1974, moment en que les seves tesis van perdre tota la credibilitat que li havia donat el règim anterior. Durant el franquisme els politics l'havien considerat com l'única eminència nacional en temes d'iberisme i ara en patim les conseqüències. El projecte sobre el futur Vè volum d'Untermann i Velaza amb les noves inscripcions trobades i un lèxic bàsic iber, podria resultar ser molt interessant per tots els enamorats de la llengua ibèrica. El projecte es fa en col·laboració amb altres existents i especialment amb la Complutense de Madrid i la Universitat del País Basc, tot finançat pel Ministerio de Educación y Cultura. La gent del carrer només esperem no quedar decebuts. Aquesta base de dades incorporarà les últimes inscripcions trobades, com per exemple la poc coneguda de Guissona que es pot veure en el Museu de Guissona i en el meu llibre Cultura i Llengua Ibèrica, Emboscall 2004 o en el catàleg de l'exposició de Guissona 1992: IESSO/GUISSONA de Santaeulària i Pujol, Joan. També a la Biblioteca de Catalunya: Aquest incansable guissonenc, va treballar sempre en el camp de l'ensenyament i la història, especialment en l'onomàstica, la història romana i el tema arqueològic de Guissona, ciutat on havia nascut. Des de l'any 1953 i fins els anys 70 les informacions que em va facilitar durant aquells anys sobre l'onomàstica, els arbres genealògics i la història de la religió, em van ser de molta utilitat.



	Va morir als 87 anys l'abril passat, havent sigut director de divers col·legis La Salle, editorials, i autor de diferents llibres d'història i religió. Quan entrem de ple en aquests temes sempre ens quedarà pendent una bona investigació general sobre l'iberisme, semblant a la que havia fet l'hubnerià Fidel Fita d'Arenys de Mar, conegut per tothom com "l'Hübner català". Caldrà no deixar de banda les inscripcions falses o sospitoses de diferents grups, sobretot granadins, les famoses falsificacions d'objectes de moltíssims jaciments del sud andalús o dels objectes ibers retocats, tots adquirits per l'Arqueològic Nacional en el seu moment. La polèmica i els escàndols de la Dama d'Elx és un tema que tampoc es pot obviar per poder entendre com funcionen les coses. Tothom sap els efectes nocius que per la investigació del tema iber van tenir les simulacions d'un nou descobriment inventat de la Dama d'Elx fet per interessar al comprador francès (5-8-1895), i tantes coses que com a ciutadans corrents ens farien avergonyir. El tema iber va agafant importància, doncs ja hi ha localitzades més de 1.750 inscripcions ibèriques estrictes que poden arribar a més de 2.000 en total. Apart, hi hem de sumar les falses o sospitoses, les retocades, les monetals amb 188 ceques, les grecoibers i les ibèriques escrites en llatí, grec, etc. A totes aquestes cal sumar-hi les tan nombroses de la Catalunya Nort conegudes oficialment com les del sud de França i les trobades a Itàlia o a la resta peninsular. Un dels temes més discutits i consultats durant el curs, és la procedència del signari iber més primitiu i el seu sistema hemisil·làbic. Desafortunadament encara que donarem unes pautes per treballar en aquest tema, no ens podrem definir del tot. Si que seguint Van Dijk, Furlani, Falkenstein, Jestin, Kramer o H.Müller, podriem deixar constància d'alguna possible vinculació entre els sistemes interns de la llengua i l'escriptura Sumer, Sumèria o kenyer (llengua Emekenyer) i els sons sil·làbics d'aquesta llengua i els de l'iber. Pensem que els sumer o sumeris arriben a Mesopotàmia per mar en el IV mil·lenni aC, barrejant-se amb els Akkad o acadis semites que van adoptant paraules d'ells al mateix temps que es dediquen a acabar amb la



	primera gran civilització de la història. Ells havien inventat l'escriptura en el 3000 aC procedents de territoris propers al Turquistan uigur túrcic sogdià no musulmà i proper al kouzack o kazak. Potser per aquest motiu alguns pensen equivocadament que l'iber podria ser semita. Els sumeris passen de la fase pictogràfica del IV mil·lenni aC, en l'afegit d'uns signes auxiliars associats al seu valor fonètic sil·làbic per ajudar al signe base o arrel de la paraula. Ells aconsegueixen el domini de l'escriptura i la literatura en el 2500 aC, essent el sumeri una llengua aglutinant com les no indoeuropees de caire semblant a les del tipus sami o finés, les húgries, les caucàsiques de l'antiga Ibèria Oriental i altres de la mateixa família que l'iber. A més tant la Sumèria com l'euskara o l'iber, son considerades pels lingüistes com llengües sense parentiu lingüístic, però fixeu-vos que totes son no indoeuropees ni semites. Una curiositat: ni el sumeri ni el basc tenen gènere, tot i que es pot especificar el sexe amb determinat sistema gramatical. Qui sap si en els inicis dels signes escriptuaris preibers dels nostres territoris com ara l'aziliá, els del Mas Llort, Serinyà o Olèrdola, hi poden haver vinculacions amb escriptures tant primitives però al mateix temps properes als ibers en el temps com la dels súmer? Cal pensar també amb les migracions documentades que s'anaven repetint des d'aquests territoris cap al Pirineu català. Anteriorment es van fer vàries edicions del present curs en el Barcelona Pipa Club, amb la participació de la gent del Ègara Pipa Club de Terrassa i tres en la Societat Coral Joventut Terrassenca i Club de Jazz Baton Rouge també de Terrassa, amb moltes sortides a poblats i museus, jaciments de fòssils i altres divers. Ara portem cinc noves edicions més fetes a l'Ateneu Terrassenc, entitat que ha acollit a tot el grup iber que aglutina gent de llocs molt divers de Catalunya, així com interessats de Centres Catalans de Països com Brasil, amb extensions i conferències fetes en diferents entitats i poblacions de Catalunya gracies al treball i col·laboració de la gent de Psicoestètica i de la seva responsable Nati Muñoz Espinalt, així com de Margarida Bissart del Barri de Gràcia, Cèlia Escudé i Josep Colobrant.



	MAPES I IL·LUSTRACIONS
	Estrella astral de vuit puntes en inscripció ibera. Del MLI d'Hübner.		Diferents estructures en firmes de documents notarials d'èpoques antigues seguint la mateixa línea estructural de les inscripcions ibèriques, sempre amb les 8 puntes astrals com en la inscripció ibèrica del Call Juïch de Barcelona.

		Plat iber de Llíria i signatures amb 8 puntes segles XIII al XV, escrit ibèric del Call Juïch de Barcelona desxifrat per Sampere i Miquel també amb l'estrella astral de 8 puntes, habitual a tot Catalunya en tot tipus de decoracions i ebenisteria amb continuïtat fins els segles passats.



	Territoris ibers d'època ibero-romana i límit de Cartago Nova segons Arias Montano 1586
			Escrit Call Juïch de Barcelona








	Tribus iberes i de la resta peninsular




		Text iber S IV aC, de Moixent (València). Museu de Prehistòria de València.

			Sepultures antropomorfes a Olèrdola




			Inscripció ibèrica falsificada




	Signes azilians de Niaux


			Representació d'un poblat iber

	Pla de conjunt de les esglésies d'Ègara segons Josep Puig i Cadafalch



							Mans tallades


	Poblat de Montbarbat descobert pel pare del botànic i analista de Lloret de Mar Senyor Àngel Martínez de la Guardia, a qui veiem en la fotografia.

				Colador iber. Granyena de les Garrigues. Foto de Josep Colobrant.

		Disseny: Ima Tort. Fotos: Laurent i Josep Colobrant.