emboscall

 

JORDI JANÉ-LLIGÉ

AL CAP DE QUINZE ANYS

I ALTRES TEXTOS

 

al cap de quinze anys al cap de quinze anys vas mirar-me tranquil·lament als ulls i vas excusar-te de no haver pogut venir amb mi de viatge. aleshores, fa quinze anys, jo no vaig saber preguntar-te ni preguntar-me per què no podies venir amb mi de viatge. no te’n vaig demanar cap explicació. ho hauria d’haver fet. ho hauria d’haver fet? segurament no sabia que amb els anys acabaria estimant-te. estimant la teva veu. després de quinze anys em vas mirar tranquil·lament als ulls i vas dir-me que no havies pogut venir amb mi de viatge perquè acabaves de morir-te. jo no ho sabia. si t’hagués estimat aleshores, hauria sabut que t’havies mort sense que m’ho haguessis hagut de dir. jo no vaig notar en la teva veu que fossis mort. tampoc ho vaig saber veure en els teus ulls. me’ls havia mai mirat, els teus ulls? me’ls havia mai realment mirats, els teus ulls? després de quinze anys no em retreies res i no et retreies la teva mort solitària. què ens hem de retreure encara, ni mai? l’estimació, l’estimació lenta i muda creixia enmig de les poques paraules. de les paraules mig dites entre un mort i un mig viu.

 

© Jordi Jané-Lligé