...finalment, doncs, ha deixat de nevar en totes les cotes, fins i tot en les més altes, però també les temperatures estan baixant molt més del que es podria preveure...

...i acabem el nostre programa d’avui recordant la versió que el gran Louis Armstrong va fer de la famosa nadala White Chrismas en un enregistrament fet poc abans de morir...

Va tancar l’aparell radiofònic, francament molest, i tot seguit va fer un badall llarg, ple de mandra. Va mirar-se el cadàver que tenia allà, als seus peus, al menjador, i va decidir que ja en faria alguna cosa l’endemà, diada de Nadal. Ara havia completat del tot la seva obra magna, i calia concentrar-se en l’escriptura d’aquells fets sensacionals, que no sols donaven crèdit a tota una vida sinó gairebé al gruix sencer de qualsevol existència artística. Sí, decididament es podia considerar un artista absolut, vencedor davant la lletjor, la mediocritat i la buidor. Amb el crim, començava l’era autèntica dels bells, originals i forts.

El sospir profund que va sortir-li de la gola, en aquell moment, després del badall de feia un instant, era com la corona que culminava una jornada dura, i no estava gens segur de poder dormir les properes hores, de tanta agitació que li havia provocat el seu èxit. Va mirar el rellotge de paret i es va adonar que fóra bo no anar-se’n al llit, encara. No tenia pas temps per emprendre l’inici d’una nova aventura creativa, però sí que podia passar la resta de la nit, fins a la matinada, escrivint-ho tot.

Va pensar que la història podia començar unes hores abans, potser aquella mateixa tarda, quan s’havia adonat del que podia passar-los a ell i a la seva víctima. Ho relataria en temps present, detalladament i curosa, per acabar-ho just en el moment de la culminació creativa, d’aquell final que s’havia girat en contra d’aquell fals i orgullós creador ara ben liquidat. Calia rumiar-ho molt, de tota manera, però no hi havia cap mena de complicació: si el model en el qual es basava per escriure havia estat elaborat tan llargament, i alhora tan minuciosament, com no havia de ser-ho la còpia resultant? Es va animar tant, només de formular-se per ell mateix la pregunta, que va anar-se’n a la seva habitació i agafà la màquina, ben resolt. Abans, però, es posà a confegir dins el seu cervell el teixit precís i necessari que havia d’esdevenir text i que no sabia pas si tindria acabat abans que es fes clar...

...degut a un moviment brusc del conductor, en voler girar. Segons un testimoni presencial de l’accident, la senyora Rosa Curell, semblava com si es volguessin aturar per parlar amb ella, i ha estat llavors quan s’ha produït la volta de campana del vehicle. Els dos nens del matrimoni es troben en estat molt greu, mentre els seus pares ja han ingressat cadàvers a l’hospital. El conductor, Jaume Pérez i Pujol, de 38 anys d’edat, duia a la butxaca un sobre amb una gran quantitat de diners, els qual es sospita que podrien pertànyer al seu oncle, el senyor Eduard Pujol i Caumell, mort també aquesta nit. Amb tot, no es creu pas que Jaume Pérez fos qui matés l’oncle, però sí que hi ha fermes proves per considerar que amb el seu auto atropellà, accidentalment, el nen Daniel Espí. La mare del nen, Rita Jaumich, sembla ser que ha estat assassinada, però tot just ara la Guàrdia Civil està cercant el seu cadàver per fer-li l’autòpsia, ja que l’assassinat podria haver estat comès pel seu propi fill. Recordem, a més, que en aquesta tràgica nit de Nadal han mort, en el mateix poble, la senyora Engràcia Pujol, una rica propietària, germana d’Eduard Pujol, que havia deixat tots els seus béns a la parròquia. Precisament el vicari auxiliar, mossèn Lluís Feliu, també ha estat misteriosament assassinat. A la casa del costat de la senyora Rita Juamich, on vivia el guàrdia municipal Joan Cuervo, s’ha trobat el seu cadàver, mort aparentment per suïcidi, en disparar-se una pistola a boca de canó a la gola, el de la seva muller i el del batlle...