(p. 12)
El García va passar-hi tres setmanes senceres a la infermeria, al llit. Després, quan va poder sortir, m'ho va explicar tot: que el menjar era molt bo; però cada dia li posaven dues injeccions, i alguns dies tres! Em fa com una por aquell lloc!
Quan ens fan la revisió mèdica a tots
junts és diferent. Ens fan passar per quatre habitacions retolades
a la porta amb números molt grans. A la primera ens pesen, i ens
mesuren l'alçada –després de treure'ns les sabates–
amb unes marques que hi ha a la paret. A la segona ens fan bufar per un
aparell, i com més bufes més puja l'agulla que hi ha a
l'aparell; diuen que només hem de bufar una vegada, però
tots fem trampa; ens agrada que l'agulla s'enlairi i xoqui amb el topall
del capdamunt.
A l'altra habitació, la tres, ens fan una foto a dintre amb una màquina molt gran, i t'has de treure el jersei i la camisa, i si portes una medalla te l'has de posar a la boca. La darrera habitació, la quatre, és la més misteriosa; sempre està una mica a les fosques; t'has de baixar els pantalons; el professor metge ens mira la cuca, i ens l'arremanga; a vegades et fa mal! I amb aquest anar d'habitació a habitació ja hem passat tot el matí i és l'hora del pati d'abans de dinar. Anar tots a la infermeria és una altra cosa, però sol, tot sol, jo no hi aniria mai.