(p. 13)
El germà Santiago es va aixecar de la seva butaca i va dir:
–¡Revisión del diario escolar!
Això volia dir que l'havíem de deixar al damunt de la taula, i ell aniria passant per comprovar que havíem apuntat els deures de cada dia. La cosa anava de debò! Feia molts dies que no havia apuntat res en aquell quadern, de fet, des de la darrera revisió; em pensava que ja no n'hi hauria cap més; em sembla que algun alumne m'ho havia assegurat! M'amoïnava molt això d'apuntar a cada classe els deures perquè llavors em semblava com si es multipliquessin, i com que el meu amic el García ho apuntava tot...; ell sí que el tenia al dia el seu diari escolar!
I si l'amagava i deia que l'havia perdut? On el podia amagar? Al fons del pupitre hi tenia un petit garatge fet amb dos petits regles quadrats posats de través que aguantaven la pila dels llibres; era el petit garatge on tenia aparcades les barretes de regalèssia. Vaig aixecar una mica la tapa del pupitre –per sort, el germà havia començat la revisió per l'altra banda de la classe– i vaig entaforar el diari escolar en aquell doble fons.