(p. 14)
El germà s'anava acostant. Semblava molt empipat. Estava clarament de mala lluna. Tenia un mal dia, el germà! El Calvet, que s'havia oblidat d'escriure els deures de llengua del dia anterior, el va castigar severament; el Calvet sempre rebia!; li va manar de copiar deu vegades tota sencera la conjugació d'un verb llarguíssim... Això, pel cap baix, eren tres permanències copiant. I el Nuñez, perquè havia doblegat un full del seu diari, el va deixar sense sopar.
Mirava de reüll els peus que s'acostaven fent veure que treballava, fent sumes –en realitat resava avemaries–; se m'havia acudit que si em veia treballar potser passaria de llarg... Així ho esperava, i fins i tot m'ho vaig arribar a creure; ja m'ho semblava que passava de llarg!, quan sento que em diu:
–¿Dónde tienes el diario escolar?
–Lo he perdido –vaig contestar.
–¿Has perdido el diario escolar? –va dir. En el seu rostre va insinuar-se una rialla que em va trasbalsar–. ¿Y cómo ha sido eso? –va afegir.