(p. 15)
–No lo sé...
No em creia. Va alçar la tapa del pupitre. Hi havia a banda i banda del meu calaix dos munts de llibres, perquè tenim moltes assignatures, tantes, que tots els llibres junts no hi caben en una única pila. Va prendre el primer llibre que va trobar i el va llençar enrera, pel damunt seu. Per sort havia triat la pila de la dreta i el meu amagatall era a l'esquerra. Els llibres van anar volant, un darrera l'altre, fins que la pila va desaparèixer. Va ser com una pedregada de llibres. Són llibres molt gruixuts! Pobres els alumnes als qui havien caigut pel cap! Vaig respirar; em va semblar que el germà Santiago ja es donava per satisfet.
–Lo has perdido –va dir aleshores, tot fent passar un dit pel coll de la sotana, estirant la mandíbula.
–Y no sabes donde puede estar...
–¡No lo sé! ¡No lo sé! –vaig dir jo.