(p. 16)
Aleshores la va emprendre amb l'altra pila, la de l'esquerra, que va elevar-se pels aires fins a davallar com una segona pluja de llibres, i el meu petit garatge va quedar al descobert. No vaig gosar de mirar-lo. Havia pres el diari i en passava lentament les pàgines. El va inspeccionar una bona estona. I doncs, deuria veure que no hi havia deures apuntats, que només hi havia dibuixos i guerres, i també que hi havia pàgines arrencades, i d'altres mig estripades, i també un mapa secret, i... El vaig mirar de cua d'ull. S'havia posat més vermell! Vaig tenir el pressentiment que anava a passar alguna cosa... I sí que va passar alguna cosa, però no sé ben bé què: brunzia tant, tot! Vaig sentir una forta coïssor a les galtes i a les orelles, i em vaig trobar plorant, i vaig sortir de la classe, i me'n vaig anar corrent corredor avall, avall per la foscor, fins que em vaig tancar al lavabo, i allà, decidit a no sortir-ne mai més, hi vaig estar molta estona, molta estona...
Per què era tant important per al germà Santiago que apuntéssim cada dia els deures en el diari escolar?
**************