(p. 17)
Cada matí, a les set en punt, el germà del torn de la nit ens desperta amb tres picades de mans. El germà del torn de la nit passeja tota la nit amunt i avall pels corredors que formen els llits. Quan ens posem al llit tanquen els llums, però els globus no queden apagats del tot. Semblen llunes vermelles penjades del sostre. N'hi ha dues per a cada filera de llits; són dotze llunes vermelles penjades del sostre tota la nit. És l'hòstia de bonic!
De tant en tant, l'ombra del germà del torn de la nit passa pel davant del meu llit. Camina a poc a poc. Sovint badalla. No sé si camina tota la nit amunt i avall perquè jo m'adormo de seguida; em trobo tan cansat! El germà que ens desperta cada matí amb tres picades de mans és sempre el mateix germà del vespre, el que s'ha quedat passejant; cada dia ho comprovo. I si no dorm en tota la nit el germà del torn de la nit, quan dorm?
El primer que fem en aixecar-nos és anar a missa. L'església es troba fora del col·legi, no gaire lluny, al jardí. M'agrada els dies que plou, perquè llavors hi anem per un passadís que passa per sota terra i comunica directament amb l'interior de l'església; encara que això només passa de tant en tant i quan plou molt, i també un dia que va nevar; però llavors no em va agradar gens perquè més m'hauria agradat veure la neu, i trepitjar-la, i fer-ne boles..., i no ens van deixar sortir fins que es va fondre.