(p2)

Jo també n'havia tingut una, d'estilogràfica; encara la tinc; però un dia se'm va vessar tota la tinta per la butxaca de la bata i els germans es van enfadar molt amb mi: vaig tacar-me la bata, el jersei, la camisa i la samarreta; encara s'hi coneixen les marques...; i també, quan escrivia amb l'estilogràfica, em quedaven les puntes dels dits de color blau; i també, sovint, se m'embrutava la llibreta dels deures amb taques, o se'm corria la tinta. El germà tutor sempre m'obligava a repetir-ho tot! Des d'aquell dia que em vaig tacar tant la tinc desada al fons del calaixet del meu armari. Tenim un armari al costat del llit, al dormitori, on guardem la roba i coses nostres que tenim, i el podem tancar amb clau. Vaig deixar allà l'estilogràfica, al fons del calaixet, i ara escric amb bolígraf i amb llapis... El llapis és el que m'agrada més perquè pots esborrar-lo amb la goma quan t'equivoques i no t'embrutes les mans; encara que, de tant en tant, es trenca la punta; però a mi m'agrada treure punta al llapis amb la maquineta; és una bona excusa per a passejar una mica per la classe; pots estar-hi una estona al racó de la paperera...; és distret!