(p. 22)

El germà Agustin és molt remigrat i sempre porta l'esquena molt dreta i les espatlles aixecades. Sovint s'enfada amb nosaltres perquè no entenem les seves explicacions de matemàtiques: crida i colpeja amb els punys la taula i els pupitres. Un dia va tirar l'esborrador contra la tarima amb tanta força que després de rebotar va sortir per la finestra que era oberta. Ningú no va riure. Quan li agafen aquests deliris em fa por; sembla com si pogués arribar a fer qualsevol disbarat. S'hi fa un silenci a classe!

No tots ho fan de la mateixa manera; cada professor té la seva manera especial d'enfadar-se. Al germà Santiago se li encén la cara, i sembla que les conquetes dels ulls se li fan petites i van a saltar-li els ulls com dues prunes clàudies; sua com un peix! El Cunill diu que el cervell li bull, que si escoltes bé pots sentir el glup-glup de les bombolletes a dintre el cap, que ell les ha sentides... En canvi, el germà Gabriel, quan s'enfada, es torna blanc com la cera i comença a caminar d'una banda a l'altra de la tarima amb les mans al darrera; si s'enfada més despenja el regle de tirar rectes a la pissarra i, tot fent profundes inspiracions, el va torçant cap a un cantó i cap a l'altre com si fos un arc; llavors ja no passeja ni va amunt i avall, però els seus ulls sí que es passegen per tots nosaltres; si encara s'enfada més, baixa als pupitres; per si de cas, tots amaguem les mans; una vegada va estavellar el regle, com si fos una espasa, contra una de les taules de la primera fila; encara s'hi coneixen les marques!