(p. 23)

El germà Agustin és el guardià del jardí del col·legi. Tenim rigorosament prohibit anar al jardí. Tant de dia com de nit, els alumnes que ho intenten són capturats per ell i castigats severament. Però això és una cosa que només passa molt de tant en tant, que un alumne intenti de penetrar en el jardí. Tot això ho sé perquè m'ho ha explicat el Vidal, un noi molt gran dels cursos superiors. Ens hem fet amics. Els dies que no tinc gana li dono el meu berenar. El berenar és l'àpat que m'agrada més després de l'esmorzar. El reparteixen a la terrassa del pati amb uns grans coves de vímet. M'agrada perquè cada dia és diferent: pa amb mortadel·la, pa amb formatge, pa amb margarina, una presa de xocolata amb un llonguet...; els dies que hi ha llonguet el dono al Vidal. És una sorpresa què hi haurà cada dia a l'hora de berenar!

El Vidal m'ha dit que el jardí és molt gran i que al mig hi ha la Casa de les Noies, on viuen moltes noies pobres; i també m'ha dit que al jardí hi ha un laberint fet de xiprers entrelligats els uns amb els altres, i que hi ha dues cabres negres que mengen carn, i que una vegada uns alumnes hi havien entrat i mai més no havien pogut sortir...