(p. 24)
Un dia, a l'hora del pati, estava molt excitat. Em va dir que aquella mateixa nit havia planejat d'entrar al jardí amb dos alumnes més del seu curs, el Baltasar i el Roldan, i que pensaven anar fins a la Casa de les Noies per veure com dormien. Havien quedat a les dotze sota les escales de la cantina, i em va dir si hi volia anar; deia que era una oportunitat única; havien sabut que el germà Agustin aquella nit no hi seria perquè s'havia posat malalt.
Vaig dormir intranquil. Tenia malsons: veia el jardí convertit en una selva i els meus companys perduts i perseguits per les feres, i el germà Agustin, tan petit comparat amb els altres germans, s'havia tornat més gran que una muntanya, com un gegant...
El Vidal, el Baltassar i el Roldan! Aquella nit van desaparèixer. Els germans ens van dir que els seus pares se'ls havien endut a casa seva. Però jo no m'ho vaig creure del tot; mai no m'ho he cregut del tot.
**************