(p. 31)

Al museu també li dèiem el laboratori perquè de vegades hi fèiem pràctiques. Una vegada, la professora de Ciències Naturals ens va donar a cada dos alumnes un petit ratolí blanc. El que ens va tocar a mi i al Colom era molt bonic, amb els ulls brillants, les orelles ben dretes i les potetes del davant lleugerament negres. Ens havia donat també una petita post on deia que l'havíem de clavar, amb quatre puntes que també ens va donar, i llavors amb un bisturí l'havíem d'obrir i separar tots els seus orgues de dintre, i abans punxar-li una injecció perquè s'adormís; i cada un d'aquests òrgans separats els havíem de clavar amb agulles de cap a la mateixa petita post, i després dibuixar-ho tot, i descriure-ho... El Colom i jo no ho vèiem gaire clar. Vam embolicar el ratolí amb un mocador i sense que ningú ho veiés me'l vaig posar a la butxaca; vam fer veure que se'ns havia escapat i no el trobàvem. La professora es va enfadar molt amb nosaltres; ens va posar quatre negatius i, com si fos un gran càstig, ens va dir que no ens donava cap més ratolí i que ens poséssim de cara a la paret: així no podríem veure (quina sort, ecs!) les operacions que feien els companys.

El vam tenir uns dies tancat al meu armari, el ratolí; li pujàvem trossets de pa, i xocolata que també se la menjava, i galetes...; però una nit se'ns va escapar de debò.

següent

anterior