(p. 5)

–¿Se te ha perdido algo?

Vaig tornar a la cadira. El germà va collir la bala de vidre, va posar-la en un calaix de la seva taula, i després va tancar el calaix. Quina mala sort! Havia sentit dir que el germà director mai no torna les coses que pren als alumnes...

Però no havia trobat encara el caramel de xocolata; pensant-ho bé, havia de ser a la butxaca de l'esquerra; sí, havia de ser allà! Ara, en aquella butxaca també hi guardava un tros de cigarret, i si el germà ho descobria... El millor era girar-me de costat, i llavors amb la mà esquerra, fent veure que mirava enrera... Però la veu va anticipar-se:

–¿Qué escondes? –va dir.

–¿Qué escondo? –vaig dir jo.

Esperava que contestés; havia de dir alguna cosa!

–Un caramelo de chocolate...