(p. 6)

Va obrir la mà perquè li donés el caramel. Llavors vaig pensar en el cigarret; ai, ai si se n'adonava!

Sentia la seva mirada com un pes. Quan el caramel va sortir a la llum, el germà em va indicar amb el dit el lloc de la taula on l'havia de deixar. Així ho vaig fer, allà el vaig deixar. I ja respirava, quan sento que em diu:

–¿Y qué más escondes?

M'havia descobert? Punyeta! Tenia un llapisset de color vermell per a fer dibuixos, i un petit flascó amb colònia d'espígol, i una pedra verda que no feia gaires dies havia trobat al jardí... I així li ho vaig explicar.

–¿Y nada más?

Ho sabia tot! Ho sabia tot!

–Un cigarrito pequeño...

Amb el dit, altra vegada amb el dit, amb el mateix dit, va assenyalar el lloc precís de la taula on l'havia de deixar, justament al costat del caramel de xocolata.