(p. 7)

Em vaig quedar ensopit, molt ensopit. La bala de vidre, el caramel, el cigarret... La cosa no anava gens bé. Vaig decidir, per tal d'evitar mals majors, i com que avui estava tan de pega, que m'estaria sense moure'm, assegut a la cadira fins que ell m'avisés. No em mouria ni una mica! No era allà perquè el germà director m'havia de dir alguna cosa molt important? Doncs, a veure, que me la digués, que me la digués si s'atrevia!

M'estava sense moure a la cadira, però em venia tanta son! Per no adormir-me vaig tornar a bellugar les cames, i resseguia els caragols de color carabassa sobre el fons blau cel del terra; i de tant en tant mirava de reüll les llargues cortines de vellut que tapaven les finestres.

**************