(p. 8)

Tenim dues hores senceres de permanència per a fer els deures que al llarg de tot el dia els germans professors i els professors no germans ens han anat posant. Quan arriba l'hora de la permanència tinc sempre el cap una mica emboirat. Per què tots els professors tenen tanta pressa i interès a ensenyar-nos coses? Em trobo tan empatxat! Imagino que és qualsevol pedra que trobo pel pati –el meu empatx de coses avorrides que m'ensenyen–, i llavors la xuto amb totes les meves forces... Aquest és un dels meus entreteniments preferits quan surto al pati, agafar embranzida i xutar amb totes les meves forces... Em trobo més descansat i lleuger, després!

Un dia van asfaltar el pati. Era molt gran, de terra, amb molts arbres, i s'hi feien bassals d'aigua quan plovia. Però van arribar les màquines i el van començar a asfaltar. Van trigar un mes. Van ser uns dies molt avorrits perquè no ens deixaven sortir i passàvem l'estona tancats a classe com els dies que plou.