emboscall

 

MARIA FONT

SOTA EL FUMERAL

 

INTRODUCCIÓ La vida, mig real, mig novel·lada, d’una dona nascuda a les darreries del segle dinou; una existència viscuda entre penúries i privacions des de l’edat més tendra, i que a la seva vellesa va arribar a conèixer alguns dels utensilis i objectes que s’han inventat per fer menys dura l’esclavitud de la dona, però quan ella ja no podia ni sabia utilitzar-los. Com una pel·lícula, passa pel seu cervell les diferents etapes del seu viure —des que tenia ús de raó— i els esdeveniments, tràgics o jocosos, de la rodalia; tot recordat en una sola nit: la darrera de la vida de la protagonista. Hi ha, en aquest escrit, més que la intenció d’escriure un relat, o una petita novel·la, digueu-li com vulgueu, el propòsit de salvar del total oblit uns mots, una manera de parlar, molt propis d’una comarca, i que les facilitats de les noves comunicacions, la influència centralista de Barcelona, la barreja de persones de països diferents i de diverses comarques, fan que posin cada dia més en perill d’extinció, si no és que ja ho estan del tot, salvant poques excepcions. És per això que la dona que protagonitza aquest relat parla —o, dit d’una altra manera, recrea en la seva imaginació—, del principi fins al final, amb els mots característics de les comarques de Girona, ja sigui del canto de la Garrotxa o del Ripollès; amb frases i expressions pròpies del món rural. Per això, tota persona que parli català comprendrà el llenguatge, ja que, com canta el grup de les terres de l’Ebre Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, «Quan més rica es una llengua i a més llocs sap arribar, més diverses les maneres i la forma de parlar, tant a les terres de l’Ebre, a Mallorca o a l’Empordà, a València a Barcelona, no patixques, s’entendrà». L’AUTORA