emboscall

ALBERT CANADELL

LA TRIBU

CAPÍTOL 1 — L’ANUNCI

La notícia de la festa volà pels camins; s’impregnà la il·lusió sota els arbres on reposen els viatgers i devoren els preciosos aliments a la fi de la jornada mentre d’algun sac en surt mitja ampolla de licor, es destraven les llengües i es comencen a relatar històries. Festa al Kaoir. A les fires i a les cavernes, a qualsevol carrer i a la profunda selva, al continent i a les illes perifèriques; més enllà de la terra sencera, la veu melosa s’expandí i penetrà a les ànimes obertes.

Així és com els extravagants es posaren en camí: l’ermità prengué el seu bastó de boix amb dues colobres enroscades, s’acomiadà carinyosament de la cova, l’horta i el vast jardí natural. Calça sandàlies de cuir de cabra morta en pau perquè els seus peus purs no entrin en contacte amb l’asfalt quan el trobi. Artesans del Mandala pugen al tren. Al Kaoir. Lluna plena del solstici. Mags, astròlegs, fetillers, titellaires, borratxos, pastors, escriptors, alquimistes, folls... S’encaminen al Kaoir, a la porta del desert d’Ambradar. Ningú no sap, però alguns no dubten.

L’ermità diu que arribà un ocell blanc, era àguila i era colom, es posà a l’estora on ell meditava i pujant-li fins a les orelles li xiuxiuejà: —Al Kaoir, a Ambradar, tots convidats. I ell va transmetre la notícia a tothom qui trobava; la notícia rodà pels suaus turons, es passejà per les estacions de tren, s’embarcà en naus de càrrega i fins i tot volà en modernes companyies. I la notícia arribà al seu destí. Encara faltaven algunes llunes. Cadascú necessita el seu temps.