emboscall

ALBERT CANADELL

LA TRIBU

 

CAPÍTOL 2 — L’ASSUMPTE

Bufava una brisa refrescant quan els dos col·legues veieren el Kaoir. La veritat és que estaven bastant desmoralitzats, ja que els habitants del poble veí se’n rigueren o es mostraren sorpresos quan els preguntaren pel Kaoir i la Festa. Ningú no en sabia res, i a més no recordaven el camí per anar-hi del temps que feia des que va ser abandonat. Deixaren de preocupar-se, perquè era mitja tarda i s’havia d’aprofitar per procurar-se alguns bitllets i així comprar aliments abans no tanquessin els comerços. Van seure sota els mangos del passeig principal i muntaren la parada. Hi havia bastant trànsit per allí i de seguida s’acostaren els primers curiosos. Per fi una noia demanà el preu de les arracades d’os i les comprà, després un sagal s’interessà per una pipa i també acabà comprant-la. Semblava que feia molt que no arribaven artesans. —Només de tant en tant. Algun a l’estiu, comentaven. Apareixien més i més curiosos. La noia de les arracades tornà i els comprà un braçalet de caoba amb incrustacions d’ivori. Llest el negoci, els dos col·legues plegaren el drap i se n’anaren a invertir l’argent en quelcom que es pogués mastegar o traguejar. De dret al magatzem del fons del passeig, on hi havia un cartell que deia: De tot, un xic. Ompliren el sac amb pa, olives, alls, formatge, plàtans, un tros de pastís, mel, una ampolla de vi ranci, espelmes, tabac i un parell de cocos secs. Tot seguit sortiren a cercar un lloc agradable per sopar i passar la nit. Ja se n’ocuparien demà, de l’assumpte del Kaoir. Fora del poble veieren tres altes palmeres prou acollidores. Arreplegaren una mica de llenya pels voltants i encengueren un foc. No el necessitaven, però la màgia del foc és un regal poderós.