emboscall

ALBERT CANADELL

LA TRIBU

CAPÍTOL 3 — PETJADES EN EL DESERT

Es feia clar sense pressa; els dolços rajos del sol es refregaven a la sorra i d’aquí i d’allà mil reflexos cristal·lins partien cap a un encontre amorós. Blau i moradenc, or i àgata, llargs basaments de liles i àmbars. Tremolava feblement l’aire, encoratjant-se i desmaiant-se sobre un llit de quars, diaspres i granats.

Primer es despertà el menut; alçà la testa i, encara atònit pels seus somnis, la dansa de l’alba el deixà meravellat. Se sent quelcom néixer al pit, la raó dormita. L’ocell trenca el silenci amb un batec d’ales, però, ai, s’estavella contra els freds barrots de ferro cada cop més arrovellats! I aquests rajos de llum que s’apropen, enteranyinant-te, tot seguit s’allunyen..., però en els dits deixen les seves empremtes purpúries. I es veuen els buits de les mans i fins i tot les cicatrius verdoses del cervell, i se sap, sens dubte que les costelles s’obren cap el sud i que no hi ha gàbies per a ningú.

L’altre també es despertà. Es prepara un cigarret mentre el menut enllesteix l’esmorzar. Al darrere es distingeixen els casalots del poble; al davant, sorra i més sorra. Algunes palmeres tortes s’alcen sense pena ni glòria. Estaven ben distrets amb l’àpat quan va arribar el vell. —Voleu aigua?, els demanà. —Prou, la tastarem, respongué el menut, un pèl estranyat per la sobtada aparició i lloant el curiós càntir que el vell li oferia. —Aquesta és l’aigua del desert, dels volts del Kaoir, va dir el vell tot agafant el càntir que el menut li retornà i oferint-lo a l’altre. —El Kaoir, però, on és ? I la festa?, preguntà el menut. El vell tapà el càntir amb un retall de bambú i amb el seu parlar serè continuà: —Heu begut l’aigua del Gran Riu, l’aigua del torrent sagrat. No patiu pel camí, les palmeres us l’indicaran, elles són el camí. Encara falten dies per a la festa, però sereu ben rebuts. I amb aquestes paraules s’encaminà cap al poble. El contemplaren una estona. Mentre s’allunyava pausat, recolliren els trastos i sense pensar-s’ho més emprengueren el camí de les palmeres, el camí del Kaoir.