emboscall

ALBERT CANADELL

LA TRIBU

 

EPÍLEG

Amar aixecà amb dues mans el mineral violaci; la llum de la lluna hi lluïa a dins. En el clar cel, parlaria la màgia. Tots pujàrem a la tercera pedra.

Amar balancejava suaument la Gran Ametista. Veiérem el món esllavissar-se. Veiérem les Cendres Exteriors. Veiérem la Tribu abrigar-se amb pells, passant fam i emmalaltint sota una balma.

Amb la propera lluna continuaria la fam; amb la lluna nova, als quaranta dies despertaria el Gran Riu i les seves aigües fecundes tornarien el desert en una fèrtil vall.

Al nord-oest hi viuran les tribus salvatges de Nuat. Al nord-est l’Animal Gris, d’enormes proporcions, pasturarà a les praderies de Roan. Al sud, durant molt de temps només hi haurà cendres.

Amar es fongué amb la pedra violeta i junts es varen perdre al cel.

Ja clarejava l’aurora dels Nous Temps.