El concepte d’ecologisme, com a tendència social que denota la preocupació per la conservació de l’equilibri de l’entorn natural com a prerrogativa necessària per a la continuïtat en condicions acceptables i sostenibles de la societat, es pot traslladar als àmbits no materials de les activitats humanes. La idea és aplicar aquest concepte, el d’ecologisme, a l’activitat artística del ser humà (tot i que aquí només es parlarà de la vessant literària).
El ser humà experimenta, de forma natural i espontània, la necessitat de projectar les seves inquietuds, emocions, sentiments o idees a través de formes externes. Aquesta necessitat (un grau més enllà del simple acte comunicatiu) és l’impuls artístic, el qual, en les societats avançades (aquelles on les persones han assolit un grau de benestar suficient, i un elevat nivell cultural), es generalitza en amples capes de la població, de tal manera que hi ha una gran producció d’objectes artístics (aquest concepte refereix allò concebut i realitzat a partir de l’impuls creatiu, sense tenir en compte el grau d’elaboració o de perfecció de l’objecte resultant).
Quan aquest procés es realitza a través de la paraula, s’esdevé la literatura. Entenc la literatura com el conjunt d’objectes definits en l’exposició anterior que es produeixen de forma espontània en la societat, i és en aquest marc que se situa la meva tasca com a “editor”. En aquest sentit, crec que és bo i necessari diferenciar entre creació literària i indústria editorial, que són coses pràcticament oposades. La indústria editorial, com qualsevol indústria, es regeix per criteris econòmics i té com a objectiu l’obtenció dels màxims beneficis per als seus propietaris o accionistes, i per això no té en compte per a res la necessitat cultural de la societat, sinó que genera els seus productes en funció del mercat comercial. Els productes que en resulten (la utilitat dels quals no discuteixo, no m'interessa i tant me fa) se situen en l’àmbit de l’entreteniment, ja que al capdavall aquesta és la seva finalitat. Es produeixen i distribueixen massivament, amb un enorme aparell propagandístic que en magnifica les virtuts i n’oculta els defectes... això, que no és la literatura, paradoxalment crea un miratge en la literatura que produeix la societat, ja que tendeix a imitar-la, tant en les formes com en el fons. En aquest procés, allò natural es degrada i desvirtua.
Per això cal parlar d’un ecologisme literari (continuarà -potser)...
Avantatges del llibre electrònic
Els canvis apunten cada vegada amb més força cap a la relegació del paper com a principal suport per la lectura. Els ordinadors (sobretot els portàtils, ara també en una versió més reduïda i lleugera: els anomenats “e-note”) ja fa temps que vénen oferint una alternativa, que, malgrat tot, no s’ha acabat de consolidar en el camp del llibre, com sí que ho estan fent en relació a la lectura de la premsa, que hores d’ara ja es llegeix més en format digital que no pas en paper.
Des de principis d’aquest any, algunes llibreries de Catalunya ofereixen al públic els anomenats “e-books”, uns aparells electrònics molt lleugers, amb una autonomia d’hores, concebuts específicament per a la lectura de llibres. De moment, l’escassa visibilitat pública d’aquests aparells (sembla que hi ha interessos que vulguin mantenir-los ocults...), afegit al seu alt cost de compra (entre 300 i 600 euros), fa que el seu ús sigui de moment irrellevant.
De tota manera, el llibre digital, cal dir-ho, té també una òptima plataforma (per la seva ergonomia) en els portàtils lleugers i en els “e-note”, de manera que hi ha un públic potencial per a aquest format de llibre que ja disposa de les eines per accedir-hi. Si encara no ho ha fet crec que és en bona part a causa de la manca d’oferta, cosa que no passa en el cas de la premsa, que des de fa anys, i cada vegada més, es divulga a gran escala per Internet.
Crec que el llibre en paper, davant de les noves possibilitats que ens ofereixen les plataformes que han anat sorgint l’última dècada, ha de ser considerat un luxe ecològic pel gran cost de massa forestal que comporta a nivell planetari. Havent-hi d’altres opcions crec que és convenient de fer un pas decidit cap a l’edició electrònica com a fórmula principal. Ara caldrà que també interessi els autors, i que entre tots trobem la forma d’arribar al públic. En aquest sentit, l’edició digital ha de tenir l’avantatge d’un preu molt més econòmic que no pas l’edició en paper; segons el meu criteri, el preu hauria de ser d’un euro per cada 100 pàgines (la pàgina seria de mida A5, tipografiada amb font com ara Garamond o Times New Roman de cos 12, interliniat senzill i marges moderats) o fracció (llibres de menys de 100 pàgines costarien igualment un euro), fins a un màxim de 500 pàgines (llibres més llargs costarien igualment 5 euros). La distribució d’aquests diners, descomptat el que correspongués d’impostos, seria al 50% entre l’editorial i l’autor, ja que no caldria que intervinguessin tercers.
26 de gener de 2009
