Llibres en pdf
e-llibres
bloc
facebook
autors
Reactivació d'emboscall
Textos sobre l'ediorial
emboscall al YouTube

logo emboscall fons color
emboscall

e-mail:

emboscall@emboscall.com

NOVES FORMES DE PRODUCCIÓ I DIFUSIÓ DE LA LITERATURA: DE L'AUTOR SUBMERGIT A L'EDITOR EMBOSCAT


(Publicat a la revista El pou de lletres, Núm. 13-14, Primavera-estiu 1999, p. 34)


D'ençà que Walter Benjamin va escriure l'assaig L'obra d'art a l'època de la seva reproductibililtat tècnica, la tecnologia ha seguit progressant, i ho ha fet de manera que molts dels els aparells destinats a la reproducció (que, sovint, també poden emprar-se per a la producció de l'obra) estan a l'abast d'un gran nombre d'usuaris. L'estandardització dels aparells informàtics viscuda els últims vint anys ha fet possible que a hores d'ara una persona sense una preparació tècnica específica que posseeixi un ordinador adequadament equipat pugui manipular sons, imatges i textos, i fixar el resultat, d'una qualitat professional, sobre suports tan diversos com el paper, el disc magnètic o el disc làser. S'han creat, així, minúsculs centres de producció que, en la mesura que no estan condicionats per una gran inversió de capital i no necessiten infrastructura, poden escapar de les exigències d'amortització, i, en darrer terme, de la dinàmica empresarial capitalista.


En referir-se, de passada, a la situació de la literatura, Benjamin constatava com, "amb la creixent expansió de la premsa, que constantment posava a disposició del públic lector nous òrgans polítics, religiosos, científics, professionals i locals, una part cada cop més considerable de lectors passaren –de primer casualment– al cantó dels que escriuen. [...] A conseqüència d'això, la distinció entre autor i públic es troba en camí de perdre el seu caràcter substancial. Es torna simplement funcional, i funciona de manera diferent segons els casos." A aquesta diversificació d'autors, que probablement es manté en un nivell similar al que Benjamin constatava els anys trenta, cal afegir-hi, ara, la sofisticació dels mitjans de (re)producció. Uns mitjans que, amb l'aparició dels sistemes d'autoedició (amb aquesta paraula es designen els tiratges realitzats amb multicopistes –recurs, a hores d'ara, obsolet–, amb fotocopiadores o amb impressores connectades a un PC), han deixat de ser exclusius de la impremta, la qual cosa té una enorme transcendència: la impremta exigeix una gran quantitat de còpies per tal que el preu de cada exemplar sigui raonable; en canvi, el volum de producció afecta molt poc el cost final del producte en el cas de l'autoedició. Aquest últim sistema permet, doncs, tiratges molt reduïts, fins al punt que es pot dir que el mínim és u. Tanmateix, el nombre de còpies realitzables és virtualment infinit. A efectes pràctics, això té dos avantatges: no es crea un estoc que ocupi un espai físic i no s'exigeix una inversió prèvia. Aquesta nova modalitat d'edició resulta, doncs, assequible a totes les persones que gaudeixin d'un nivell econòmic mitjà; això, sumat al fet que el sistema editorial convencional no pot absorbir, ni de bon tros, la producció literària, té com a conseqüència l'aparició d'una gran diversitat de publicacions en format d'autoedició. El fet que aquestes publicacions quedin fora tant del control administratiu com dels canals de difusió estables del llibre, justifica que, a Catalunya, s'hagi batejat aquest moviment amb el nom de literatura submergida, el qual compta, en aquest país, amb una tradició que arrenca de principis dels anys setanta.


Tradicionalment, els autors que busquen una sortida a través d'aquestes publicacions solen ser joves i inèdits, i, de vegades individualment, però més sovint formant grups que comparteixen una determinada idea del que ha de ser la literatura, publiquen l'obra pròpia i/o la dels companys de grup per tal de distribuir-la a un públic molt limitat, ja que sovint es limita al d'aquells coneguts que comparteixen amb ells afinitats literàries. Per això, la despesa prèvia (per altra part molt reduïda), a càrrec dels mateixos autors, la majoria de les vegades no es recupera. El caràcter d'aquestes publicacions és testimonial i puntual, atesa la manca d'un programa d'acció capaç de garantir-ne la continuïtat i d'aconseguir-ne una promoció efectiva. La seva funció principal consisteix en servir de banc de proves dels joves escriptors, alguns –pocs– dels quals fan, a la llarga, el pas a la publicació en editorials convencionals. El valor artístic i la transcendència històrica de la literatura submergida és inqüestionable; es constata, però, que la seva projecció pública és pràcticament nul·la.


Tanmateix, al llarg dels anys, s'ha anat perfilant una nova figura, la qual, en la mesura que es situa en un punt equidistant de l'empresari editorial i de l'autor submergit, anomenaré editor emboscat. Es definiria, de forma succinta, com algú que aplica, amb la finalitat d'aconseguir els mitjans que li permetin donar continuïtat a la seva tasca, els mètodes de difusió i promoció habituals en el món del llibre (i d'altres que és capaç d'inventar-se) a productes realitzats amb els mitjans característics de la literatura submergida. El model d'aquesta mena d'editor és Antoni Clapés, de Cafè Central, i les seves principals característiques són: 1) no es limita a la publicació de l'obra pròpia o la d'un grup d'autors afins, sinó que, imposant uns criteris de selecció que avaluen, de forma objectiva, l'interès literari de l'obra, estan obertes a totes les tendències i registres; 2) no es limita, doncs, al públic que comparteix el seu gust literari, sinó que pensa en una gran diversitat de receptors, i diversifica, en conseqüència, les estratègies per arribar-hi: les publicacions es difonen en les presentacions en locals públics, en recitals, en parades ambulants, en llibreries, per correu...; 3) les publicacions apareixen amb regularitat i continuïtat, i s'articulen en col·leccions dins d'un catàleg més ampli; 4) és capaç d'autofinançar-se; 5) pot col·laborar amb institucions públiques o empreses privades sense comprometre la seva independència de criteri i la seva llibertat d'acció.
Amb aquesta activitat es recupera una figura en vies d'extinció en la societat capitalista: l'artesà, entès com a professional que realitza tot el procés de manufacturació del producte, des de la matèria primera (l'obra literària que rep de mans de l'autor) fins a l'objecte que adquireix el comprador (el llibre). Es tracta, doncs, d'una modalitat editorial que ofereix, davant de la uniformització, diversitat; davant de la trivialització, autenticitat. S'obre un nou horitzó en el qual l'obra, la còpia, pot recuperar, mercès a la intervenció directa de la mà de l'home, part d'aquella aura que Walter Benjamin, als anys trenta, donava per perduda.

Jesús Aumatell, editor artesanal