emboscall
DESCRIPCIÓ DE LA MANERA DE COSIR ELS LLIBRES
1) La primera part del procés consisteix en l'edició informàtica. És la part menys artesanal, ja que consisteix en introduir el text en l'ordinador i donar-li el format convenient per tal que, una vegada imprès sobre paper, s'adapti a les posteriors manipulacions.
2) El material imprès, bàsicament fulls de paper (de 80-120 grams per a la tripa) o de cartolina (de 200-350 grams per a la tapa), es dobla de manera que es puguin formar les pàgines intercalant els fulls.
En aquestes imatges observem un conjunt de fulls impresos doblats pel mig i encartats per tal de formar plecs. Les tapes s'imprimeixen en un paper més gruixut o carltolina.
3) Una vegada estan els fulls doblats i correctament compaginats, es procedeix a serrar els plecs per la banda del llom, tal i com s'aprecia en la seqüència fotogràfica següent:
Com es pot observar, el conjunt de plecs se subjecta amb unes pinces; tot seguit es diposita sobre la taula de manera que la part que s'ha de serrar sobressurt el mínim necessari de la vora. Cal subjectar la part superior amb algun objecte pla suficientment sòlid i resistent (pot ser una planxa de fusta, en el cas de la fotografia és un llibre de tapa rígida). S'hi fan tres parells de sécs.
4) Seguidament cal cosir els plecs entre si. El procediment consisteix en fer passar un fil embastat en una agulla a través de tots els papers per la zona del plec (pels forats que hi han quedat en serrar-lo), formant punts. Una vegada estan els plecs cosits, s'uneixen amb cola a les tapes, les quals normalment estan fetes de cartolina. (Hi ha una excepció, que és el cas del que s'anomena plaquette, que consisteix en uns petits opuscles que es presenten sense relligar de cap manera; és a dir: els fulls, doblats, s'encaixen els uns a dins dels altres sense cap unió; Emboscall només va publicar, amb aquest sistema, la col·lecció Les Actes del Mil·lenni, col·lecció inacabada l'any 2000).
5) L'altre sistema de relligat és l'encolat, i es fa servir en aquells casos (per exemple, quan el paper és molt gruixut) en què no es pot cosir. S'encolen les pàgines per la banda del llom i s'hi enganxen les tapes. Les tapes, en aquest cas, estan fetes de cartó, el qual està folrat amb un altre paper més prim, amb tela o amb cuir.
6) Una vegada cosits els plecs, cal enganxar-los les tapes, les quals, prèviament, haurem doblat formant un llom de la mida adequada:
En la seqüència de fotos superior veiem dos plecs lligats, com es doblen les tapes pel llom (ens ajudem amb el dors d'unes tisores) i com posem cola a la part interior de les tapes per inserir-hi, tot seguit, els plecs.
7) Una vegada s'ha eixugat la cola, caldrà tallar el llibre per tal que quedin les pàgines rectes i igualades. La forma més elemental de fer-ho és amb un cúter i un regle metàl·lic, com a la seqüència fotogràfica inferior, però és aconsellable mirar d'aconseguir una cisalla o, si és un llibre prou gruixut o se'n fan molts, una guillotina.
El llibre, una vegada acabat, té aquesta aparença:
I ara caldrà fer-lo arribar al potencial lector. Si cliqueu sobre la imatge superior podeu obrir un vídeo on es veu (sense veu) el procés explicat en aquesta pàgina.
Actualment (2008), els llibres s'envien a la distribució, però en l'època que va ser feta aquesta pàgina originalment (devia ser el 2000-2001, crec), i fins els anys 2003-2004, la distribució es feia personalment i només arribaven a algunes llibreries i, una vegada a la setmana (els dissabtes) al mercat d'artesans a la Plaça del Pes de Vic. També anava ocasionalment a algunes fires artesanals.
En aquella època, una de les formes més importants de difusió de la producció era per mitjà de les presentacions. Se'n solia fer una al mes, i sovint s'hi presentaven diverses obres (cal tenir en compte que la mitjana d'edició era (i és) de tres títols mensuals). Els llocs on es realitzaven aquests actes són molt diversos: bars, biblioteques públiques, places...
Autor: Jesús Aumatell