. | .

(Fixades a la vagina del temps
mai més no tornarien a sentir
el pes del silenci sobre les temples
ni aquell ritme accelerat dels rosecs
quan desficis externs els remogueren
les bosses i el mastegot de l’atzar
els clavà una ànima al cul: plors i xiscles
desesperats rebentaven els tels
de la veu i les parpelles revifaven
amb la llum i les primeres imatges.)

(Fijadas en la vagina del tiempo,
después ya no volverían a sentir
el peso del silencio sobre las sienes,
ni el ritmo acelerado de las roeduras
cuando aquella inquietud les removió
las entrañas y la bofetada del azar
les clavó un alma en el culo: llantos y chillidos
desesperados rasgaban las membranas
de la voz y los párpados se reavivaban
con la luz y las primeras imágenes.)