NOCTURN

El meu poble s’adorm
entre cançons de bressol
i franges de tristeses.
Les seves heretats,
trencades i errabundes,
atansen unes remors
ferides per antigues espases.
Les campanes convoquen
a dies i combats
en llums insegures
i jornades inclements.
Mentre la terra germina
per amunt dels solsticis.
I a la vora del fossar
el món dels morts s’ajaça
sota un incendi de torxes,
en l’absolut enigma
d’unes creus arrenglerades.