PARAULES PROEMIALS

El present recull de poemes respon a la idea, més que no pas al desig, d’oferir una mena de relació sobre l’existència literària de l’autor. Conscient que tractant-se d’un llibre de versos, en aquest context haurà d’assumir unes limitacions. Les pròpies que imposa el gènere creatiu en qüestió i les provinents del mateix. Altrament, les dificultats enunciades s’incrementen, bé que d’una manera discreta, afegint que l’autor ha triat una vida aïllada, amb pretensions d’impenetrable, que per definició limita la temàtica. No obstant això, en qualsevol cas, espero que un pàlpit vital permeti copsar, entendre, l’argument biogràfic que es proposa en una direcció àmplia; sense cap tipus d’interferències.
La relació, segons s’ha avançat, està dividida en tres parts que situen el lector ocasional: ahir, avui i futur. Cadascuna d’aquestes parts està encapçalada per uns versos de poetes, els quals s’ha estimat, que podrien enunciar els continguts. A més, el títol de cada poema, majorment es designa amb un sol mot obeint a un propòsit definit, no cap altre que resumir la tensió interior que atresora la poesia. Ostensible a través dels períodes escollits als quals, per exemple, pertanyen els poemes: Jocs, Malenconia, Conjurs, Cendres i Final. Unes condicions prèvies, divisions establertes, doncs, limiten i alhora perfilen l’abast del recull.
Formalment, l’aplec de poemes –o embosta de versos–, no sols respecta, sinó que exalta els valors lírics sense clivelles. En número i xifres absolutes. Preservant el concepte de lírica antiga mitjançant unes actualitzacions, que bastarà apuntar. Car l’ordre poètic, l’argumental, volen oferir la comunicació d’uns tons afectius, sentimentals i sensibles. Una tríade bàsica en l’arriscat i desagraït ofici de poeta, que l’acompanya en l’invisible acte de la creació poètica; invariablement sotmès als factors estètics i als dictats d’una creació en funcions absolutes.
En la mesura que les intencions esbossades s’acompleixin –i no necessàriament d’una manera total–, aquest llibret de poemes haurà aconseguit existir, amb tota la modèstia del món, en l’actual i arbitrari panorama de les lletres vernacles. Avui en dia una proesa que sense ser colossal, fantàstica, no deixa d’assolir un cert mèrit; en l’àmbit d’un reduïdíssim, minúscul, nombre de lectors amb els quals, a despit de bàtecs, compten els poetes.

F.C.