logo emboscall fons color
emboscall

e-mail:

emboscall@emboscall.com

 

Torxes, d'Àngel Rodríguez

Torxes

 

Torxes

Col. El taller de poesia, 208

© dels poemes: Àngel Rodríguez

© de les il·lustracions: els autors respectius (Mònica Campdepadrós, Dolors Ventós, Adrià Ciurana, Miquel Duran, Enric Pujol i Txus Batlle)

Dipòsit legal: B 20903-2014
ISBN: 978-84-92563-83-8
Primera edició: setembre de 2014

98 p. - 20,5 x 14,5 cm - PVP: 12 €

Il·lustració de la portada: Mònica Campdepadrós

LLINATGES

 

Si és veritat que les arrels són les ales enterrades de l’ànima, alço la copa de la remembrança, i vesso unes gotes de vi en honor a l’arbre sagrat dels llinatges.


Amb veneració proposo un brindis per tots: admiro de l’avi matern, la bonhomia; de l’avi patern, l’esperit aventurer; de l’àvia materna, la puresa, el pensar primer en els altres, el sentit de l’equilibri; de l’àvia paterna, la paciència, la fragilitat d’una figura de guix, la parsimònia, el cor encès; del meu pare, el cap inquiet, la inventiva, la força interior, el nervi, l’esperit de lluita; de la meva mare, el verb afuat, la generositat, la senzillesa, la discreció, l’esperit inquisitiu, la passió i un do especial pels animals i les plantes; i d’altres que no sabria dir ara, el llegat d’il·lusions del qual no en seré mereixedor fins que no n’hagi recollit les llavors, les sembri en mi i les escampi a gratcient.


Espero ser prou digne d’aquesta herència amassada amb les mans de l’estimació. Us dec aquest fluix essencial, aquest grumoll de veritat liquada que s’ha fet teixit, cabells, glucosa, limfa, ossos i òrgans, i que m’arriba destil·lat des de la mescla originària de l’himeneu primordial, fluint pels humors i les llàgrimes, pel semen, la suor i la saliva, que ha reposat uns mesos en el líquid amniòtic, i sobreïx per la gota de calostre que regalima a l’aureola granulada, i ara circula en forma de sang per les artèries que bombegen el cor i el miler de venes que reguen el cervell; tot i que encara em queda la incògnita de no saber qui sóc, interrogant que es perdrà bruscament en un bleix, el darrer vagit tebi de l’esperit, l’única matèria no perdurable.

 

Àngel Rodríguez

 

 

 

Llibres en pdf
Textos sobre l'editorial
e-llibres
bloc
facebook
autors
emboscall al YouTube
Reactivació d'emboscall